Només per a xerrar

Cert que no tot el d'abans era millor, tanmateix però, algunes coses sí. Cert també que no tot el d'ara és millor i, tanmateix, algunes coses sí. 

Parlo estrictament d'aquell "abans" viscut, viscut per nosaltres, i del "ara" viscut tant per nosaltres com per la generació més jove.

Compte quan aquesta generació parla de l'abans.

I compte quan parlem nosaltres de l'ara.

Cal esser prudent quan després de la simple descripció -no sempre certa- sorgeixen inevitablement les valoracions. Sí, d'acord, estic dient quasi obvietats, però sovint les obvietats no es comporten com a tals.

Recordo que fa uns anys, no m'entretinc a enllaçar-ho, que tampoc val tant la pena, vaig fer un post que més o menys s'intitulava "la travessa del desert" referit a tot el temps d'estiu en que les activitats i les excursions de les entitats, s'aturen, si més no a nivell col·lectiu, que particularment és una altra història, i no es reprendran fins a primers de setembre si no és que la calor encara apreta massa. 

Ara, com abans, encara es conserva per part d'alguns socis en algunes entitats, el caliu social que abans era una constant, de manera que a més de trobar-se tot l'any per a proposar o planificar una sortida o una visita, o no si no era el cas, la gent ens trobàvem simplement per a parlar, per a passar una estona junts, que l'afecció comuna ajuda a la tertúlia. No, no hi cap projecte, però vaig al centre, club o com li vulgueu dir, per a trobar-me amb la meva gent. Vet-ho aquí. I a l'estiu només per això. Fins que a l'agost l'entitat tanqui.

Ahir érem set o vuit fent petar la xerrada, que va començar amb un projecte de sortida per part d'alguns i va acabar amb tot de disquisicions sobre allò diví i allò humà. Una bona estona, una bona xerrada. I cap a casa a sopar.

Evidentment ahir no hi havia consumidors, que son aquests i aquestes que només apareixen per l'entitat quan s'han d'inscriure i pagar una sortida a on sigui -que tant és- per anar a fer salut. Coses d'ara.

Alguna cosa bona d'abans conservem.