imatge de La Vanguàrdia treta d'internet
Només li va faltar dir "rendíos!"
En aquest camí cap a la plenitud de Catalunya, que ve de tant enrera i tantes giragonses haurà encara de fer, per molt que hàgim avançat, tots estem aprenent moltes coses. Alguns recordant coses apreses temps ha, que teníem no oblidades però tal vegada sí, adormides.
Una de les quals és sense dubte, la dita -i còmoda- "equidistància". L'actitud d'aquells que sota pretesa racionalitat i amb gest de situar-se "au dessus de la mélée" s'instal·len en el clàssic discurs que "uns i altres...", "que aquests això, però els altres també..". És gairebé un clàssic entre no poques persones que l'usen com a coartada, en la majoria de cassos, per no dir "a mi no em maregeu, que tinc por", que això darrer pensen que els faria quedar malament. Un discurs aquest que va fent forat en altra gent.
I s'equivoquen. La por ens és inherent per instint de conservació. I està en un pla paral·lel a l'exercici de la raó. Dos plans que no convergeixen. No per estar convençuts d'una cosa deixarem de tenir por de les conseqüències. I no per tenir por deixarem de creure en allò que considerem correcte i procedent.
I s'equivoquen també perquè, si arriben més mal dades encara, no els servirà de res la pretesa equidistància. Els franquistes son dels de "conmigo o contra mí".
(aquesta és una de les coses que abans deia que teníem no oblidades però tal vegada sí, adormides).
Quina equidistància pot haver-hi entre aquell que usa la seva força per a negar-te sistemàticament el dret d'expressar-te i el que vol expressar-se en pau?
Quina equidistància pot haver-hi entre qui no admet que l'altre pugui tenir una opinió o un projecte diferent i aquest darrer?
Quina equidistància pot haver-hi entre qui apallissa indiscriminadament i la víctima?
Quina equidistància pot haver-hi entre qui s'inventa 400 víctimes i nega l'evidència que n'hagi fet a la ratlla de 800 i el cantó que ha sofert?
I així podria seguir "ad infinitum".
Diguin que tenen por, que és ben humà i ben respectable. Tots tenim por. Ens entendrem de seguida.
Però no pretenguin amagar-ho sota una pàtina de suposada racionalitat, com si els altres no la tinguéssim.
3 comentaris:
...I A SOBRE EL "MAS PREPARADO",ES MANAR DE CARA LA PARED...
Carai! Mai hauria imaginat trobar-me aital personatge al teu blog...
La por és un sentiment ben humà, tots en tenim de por per una cosa o altra, però cal saber-la superar. Si no, mai ens hauríem atrevit a fer tantes i tantes coses... Ja saps que la por és un tema que dominem els escaladors, ens atipem de passar-ne i anar-la superant!!
Em sembla que la gent també fa el mateix recorregut, cada cop som més els que ja no tenim por. I diria que és el motiu pel qual estan tan espantats.
Al meu entendre, lo teu raonament és una mica ingenu. Esta equidistància (poguer originada per la por sobrevinguda que expliques) és ben calculada mediàticament, i per això no els hi puc donar el meu perdó. En estos dies que ens obliguen a exhibir constantment la nostra dignitat i honestedat, estos càlculs partididistes no són raonables, ni mai quan el feixisme ataca. Aquí o a Burkina Faso.
Salut i paciència que ja arribem!!!
Publica un comentari a l'entrada