dijous, 2 de novembre de 2017

Els Sants Innocents d’Enguany



M’assec ahir, dia de Tots Sants, a un banc de la placeta per a donar una mica de descans als peus. He sortit a donar una volta per caminar una mica i de passada, en tornar, comprar una pizza per a sopar.

Dos homes grans, si fa no fa de la meva edat, estan asseguts en un cantó. Jo m’assec a l’altre, amb el bastó entre les cames. Fa un vespre plàcid, no fa gaire fresca i la gent va i ve aparentment relaxada com correspon a un dia festiu.
Parlen de la temàtica política d’aquests dies, diria que sense gaire apassionament mentre un d’ells sembla dibuixar a terra amb el seu bastó. L’altre no en du de bastó. El banc on estem asseguts deu semblar qualsevol banc dels del “si no fos”.
I xafarder, paro l’orella quan sento que un d’ells diu tot convençut “guanyaran els espanyolistes, no ho dubtis, guanyaran ells”. L’altre li respon que sí home, que  les enquestes prou diuen que l’independentisme encara ha crescut més i...

“Enquestes?...que no te’n recordes que a les darreres eleccions espanyoles totes les enquestes es van equivocar, fins i tot les fetes a peu d’urna....?”
“Sí, això ja passa que les enquestes s’equivoquin”, diu l’altre senyor, “però això no vol dir que s’hagin d’equivocar sempre...”

“Però, escolta, diu el que creu que guanyaran els espanyolistes,  encara creus que es van equivocar les enquestes.....o potser les van equivocar?”
“Vols dir que....que van potinejar....?
“Oi tant!
Després de gurtels de tota mena i sobretot després d’allò de la operació Catalunya, creus que s’arriscaran a perdre, a fotre’s en el carreró sense sortida d’un segon cent cinquanta-cinc?”

“Home, ja estem en les teories de la conspiració!....Però Europa està a l’aguait i...”

L’altre el talla aturant el dibuix virtual a terra amb el bastó: “ dos presos polítics, de moment, i què dius que diu Europa?”

“Ja t’ho ben dic, que enguany, els Sants Innocents serà el dia 21 i no el 28. La llufa ens la penjaran el dia 21.”

M’hi quedaria més estona, però haig d’anar a comprar les pizzes. I me’n vaig, donant-li voltes al que diuen i amb un xic més de mala llet que en venir.

1 comentari:

Gatsaule ha dit...

Éren dos, però ara ja són deu i no sembla que tinguin aturador... No podem afluixar.