Amb les altres cames

No fa gaire el darrer gotim de raïm va sucumbir a les tisores del veremador. El fruit de la feina de tot un any va omplir banyeres (els contenidors que son arrossegats pels tractors), i malgrat la pedregada que va caure a mitja verema, sembla que la collita ha estat bona, en general, a la Terra Alta.

Ahir vam fer una excursió per l'antic camí de Batea a Gandesa, que fins fa uns deu anys més o menys, encara era de terra. Després va ser asfaltat, per a goig dels pagesos que així poden accedir amb tota comoditat a les vinyes. Vinyes i clapes de bosc que conformen el paisatge recorregut per aquest camí.
Quan encara era de terra aquest camí vell de Gandesa va esser marcat com a sender de gran recorregut de la xarxa de la Terra Alta, però mai va ser gaire seguit i els senyals van desaparèixer i, posteriorment, substituïts per pals verticals amb indicadors per als biciclistes.

Amb les altres cames, o sigui amb la meva burreta tant bufona de la fotografia, vam seguir el camí. Com que a penes et pots trobar un tractor o un cotxe molt de tant en tant -ahir no vam trobar ningú- és gairebé -només gairebé- com si caminessis a pas ben viu. La burreta és de gasoil, de manera que amb segona i sense tocar l'accelerador la major part del temps, vas avançant a un ritme lent que permet fruir del paisatge i del torrat que s'apodera cada dia que passa dels ceps exhaustos, que entren, de mica en mica, en el repòs hivernal.

Torrats o groguencs encara, segons la varietat de vinya, que majoritàriament és garnatxa. Dia lluminós, assolellat, de bona temperatura, un deliciós recorregut amb les altres cames.