dijous, 1 de març de 2007

Montjuïc - Vaquéira

He escrit algunes vegades sobre la muntanya de Montjuïc de Barcelona al bloc que abans tenia a bloc.cat. No gaires, val a dir, perquè no hi ha notícies positives de la malhaurada muntanya, i un hom es cansa de fer com les antigues ploraneres.
Avui en torno a parlar perquè he llegit un post en un dels
blocs que normalment llegeixo, en que es parla d’una carta que publica La Vanguàrdia d’ahir o d’abans d’ahir, sota el títol “Montjuïc, un parque urbano o la estación de Baqueira-Beret?”

Hi he posat un comentari. És aquest que reproduiré tot seguit.
Només dir que, essent aquest el bloc d’un excursionista, constato també el silenci dels milers d’excursionistes barcelonins i les seves organitzacions –llegeixis entitats-.

“He vist l’impacte de les obres del nou telefèric.
He vist la barbaritat de l’hotel de miramar, el túnel nou i la “remodelació” de la plaça Ibàñez del costat.
He vist la destrucció de tot l’espai que, a l’altra costat de l’estadi, ocupen les obres en curs del futur “museu de l’olimpisme” o nom semblant. Per cert, d’aquest, no he llegit ni sentit cap veu contrària.
Pel cas és igual. No serveix de res expressar oposició per la destrucció de Montjuïc, que ha estat una constant accelerada des de les famoses olimpiades del 92.
El nou telefèric és simplement un pas més en la lògica de la ciutat-parc temàtic en que ja fa molts anys, els rectors de l’Ajuntament van decidir convertir Barcelona, amb el silenci indiferent de la majoria i l’aplaudiment explícit del que en diuen eufemísticament “sectors econòmics”, o sia, el poder de veritat, al qual tant sol·icitament serveix l’Ajuntament “d’esquerres i ecologista”, per exemple, a Miramar.
Deia silenci indiferent de la majoria? Em dec haver equivocat. A la majoria ja els està bé la ciutat que “hem posat al mapa del mon” com va dir un dels darrers alcaldes, la del Carlinhos Brown, la de la gran cigala de llumetes de la Plaça de les Glòries, la del turisme de masses, del 3gsm, del...
I aquest model de ciutat traurà espais d’on sigui, destruint el poc que queda de Montjuïc i el que calgui.
Quan la gent fan cua a la Fundació Miró per anar a veure allò que per la tele els han dit que anéssin a veure, què carai els ha d’importar que quedin quatre pins al davant? Com si no en quedés cap.
Vots son trumfos s’ha dit. I és cert. L’actual ajuntament en té la majoria de vots des de fa molts anys. I per altra banda no veig que la possible alternativa tingui un model de ciutat gaire diferent.
Un dia els nostres successors descobriràn en algún llibre d’història que, igual que al Putxet, a Montjuïc hi ha havia hagut boscos, fonts, camins, ginesteres... És clar que aleshores no estàven al mapa del mon ni sabien què volia dir “sostenibilitat”.
Diuen que un pessimista és un optimista ben informat.
Tant de bò, parlant de Montjuïc, estigués mal informat! “

1 comentari:

droSi ha dit...

Benvolgut Xiruquero, t'escribim en nom dels "caminants de la Plana". Ens agrada que visites de tant en tant la nostra pàgina, i pel que respecta a la darrera eixida "penjada" la del Mollet, dir-te que es troba molt a prop de Castelló de la Plana, entre els termes municipals de Borriol i Sant Joan de Moró. Un lloc emblemàtic i desconegut per molts.
Salutacions i endavant