Aquest dijous passat la sortida de veterans ha consistit en un passeig prop de Montserrat.
Concretament un tros del sender de gran recorregut pel que passen els que fan la caminada de resistència des del Matagalls fins a Montserrat. Per poc no arribàvem a la dotzena.
Vam agafar el tren de la Renfe que fa el recorregut Barcelona-Terrassa-Manresa fins a Vaquerisses i d'allí vam anar cap a Monistrol. El dia era tapadot i xafogós, fins i tot a primera hora havia caigut una mica d'espurnejada que tot just havia humitejat el terra. Però avançant el dia, tot i que es mantenia la xafogor, els núvol alts es van anar trencant per deixar pas a un sol calent, molt calent. Canvis primaverals que cansen, tot i que el recorregut sigui moderat. De fet, com deia, tot just un passeig.
Parada per a menjar la fruita a les runes de l'Hostal de la Creu, ja a les envistes de Monistrol.
La majoria de companys va agafar deseguida el tren del Ferrocarrils de la Generalitat cap a Barcelona, però un parell de companys i jo, aprofitant que era dora, vam anar ma donar un volt pel poble, per Monistrol. Hi hi vem dinar un menú que, essent dijous, "havia" d'incloure l'inevitable arròs a la paiella.
És molt freqüent, estant com està als peus de Montserrat, passar de llarg de Monistrol. I en canvi, val la pena, i molt, aturar-s'hi una estoneta i recórrer els carrers relativament estrets de poble murallat, de pujada impenitent fins a la parroquial de Sant Pere i més amunt, aturar-se a fer una cervesetsa a la plaça del Bo-bo. I admirar uns grans casals que resten d'empeus dels segles XVI i XVII, amb plaques a la façana explicatives, així com algunes construccions inequívocament i bella, modernistes.
I pel meu gust, encara més, moltes cases normals i corrents, senzilles, les cases de poble, de les que Monistrol en té molts i ben conservats exemplars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada