A quina atracció viu?

Diumenge tenia tres opcions de lleure. Una, la que em feia més gràcia però, no podia ser, anar a sentir la trobada de corals excursionistes a Llívia. No podia anar a Llívia.
Les altres, una també musical, el concert dels 40 anys de la trobada de corals infantils de Catalunya, i un passeig guiat per Montjuïc organitzar pel Centre d’Estudis Montjuïc de Barcelona.
Recordo amb molt d’afecte algunes trobades de corals infantils, en una de les quals havia cantat la meva filla. Un espectacle entranyable i especial sentir aquells centenars de veus blanques. De manera que la elecció va ser difícil. Però es tria i ja està. És el què cal.

De manera que vaig anar a Montjuïc on un coneixedor de la cultura jueva medieval va reblar i ampliar sobre el terreny les explicacions que havia donat en una conferència anterior.
Després vam anar al castell, on la visita va ser més aviat curta, poc explícita, tota vegada que les meves expectatives anaven més per a les importants característiques d’aquesta notable obra de l’enginyeria militar, que per la història del castell que pot ser llegida amb tota amplitud als diversos treballs existents, força complets.

Una vegada acabada la visita, uns quants que anàvem baixant vam conversar una mica a la vista del nou telefèric que torna a arribar al castell i em vaig trobar amb una pregunta molt encertada que em va formular una senyora: “I vostè, a quina atracció viu? Jo a la Sagrada Família”, em va dir.

Vaig felicitar la desconeguda companya de visita per l’encert d’una frase tant definidora del model de ciutat que estan fent i venent com a bo.

Vam coincidir, també, en que serem abstencionistes. I que la abstenció, si torna a ser elevada, tampoc tornarà a ser llegida com cal.