diumenge, 24 de juny de 2007

Condició de Remugant

Amb els llibres em passa –també amb altres coses- que soc lent. Al menys pel que normalment sol considerar-se lent.
I amb els bons llibres, segons el meu criteri, és clar, encara més. Aleshores, a més de ser lent dec ser com els remugants, que han de menester dos processos per a alimentar-se, o sia, primer empassar-se l’herba i després tornar-la a la boca i mastegar-la.

Fa uns mesos vaig veure un debat televisiu al programa “Àgora”, del canal 33 de Televisió de Catalunya, el títol del qual no recordo. En aquest programa em vaig refermar de la meva condició de remugant, doncs resulta que varis dels intervinents opinaven en presència del seu autor, d’un llibre aparegut feia un mes, si fa no fa, llibre relacionat amb el tema de la conversa, que anava de les darreres obres, en diferents suports, assaigs, novel·les, pel·lícules, etc., relacionades amb Jesús de Natzaret i els evangelis.

Abans d'aquest programa televisiu, d’aquest llibre ja havia tingut notícia de la seva publicació, de manera que el vaig demanar als Reis de l’orient i me’l van portar. De seguida vaig veure que era una obra extensa, de quasi cinc-centes pàgines.

He trigat mesos a llegir-lo. I mentre l’he estat llegint, de tant en tant, m’ha vingut el record d’aquella conversa televisiva en forma de “doncs si que llegeix de pressa la gent!”
I no dono pas per acabada la seva lectura, atès que hi ha passatges, parts, que em reclamen una segona –com a mínim- lectura i posterior reflexió.
Certament, les bones referències que en tenia s’han acomplert amb escreix. Trobo el llibre, obra d’un creient confés, molt interessant, molt ben escrit, resultat d’un gran treball.
Dens, però no feixuc, amb una voluntat reeixida d’ésser exhaustiu en les dades, que queda reflectida en un gran nombre de notes a peu de pàgina, amb cites a textos i autors que els han estudiat.
I alhora, subjacent en tot el text, la invitació al més lliure exercici del raonament i la llibertat personal del lector.
Un llibre important per a tot aquell que tingui interès en la figura de Jesús, sigui de la perspectiva estrictament històrica, sigui de qualsevol posicionament en relació a la dimensió religiosa del personatge.

Com deia, aquest llibre el seguiré “remugant”.

3 comentaris:

Júlia ha dit...

L'haurem de llegir, bon dia, xiruquero.

Francesc Puigcarbó ha dit...

No et pensis, a mi si una novel·la m'agrada l'allargo tant com puc per fruir-la mica en mica. Los Detectives Salvajes la vaig fer durar un any. i 2666 com l'estic traduint al català a estones calculo que m'en durarà dos o tres d'anys. Saps. Traduir una novel·la del castellà al català o a l'inrevès es el millor, es quan realment frueixes el text com si l'escribissis tu mateix, Prova-ho, Vila.Matas pot ser un bon començament.-

ah! com exemple contrari,el Codi da Vinci, me'l vaig llegir en un dia. I una novel·la - perdó - llibre que es llegeix en un dia, no potser gairé bó.

a10

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Bé, Júlia, si et vé de gust...

És una bona pensada, Francesc, això de traduir, però traduir un llibre sencer em sembla molta "teca". El que sí que he fet més d'una vegada és traduir al català algún article de diaris extrangers.
La veritat, això de llegir-se un llibre en un dia, sigui quin sigui, és una facultat per a la que estic negat.

Gràcies pels comentaris.