dimecres, 13 de juny de 2007

Soliloqui: Estigueu bons!

No fa gaire temps d'això, però els canvis son tant ràpids que sembla que estiguem parlant de quí sap quan.
No fa gaire temps, la gent ens acomiadàvem amb un adéu, un adéu siau, un a reveure o fins aviat, etc. etc..
Això, és clar, eren fòrmules que implicàven una certa proximitat, carents per tant de la formalitat que exigeix, més ben dit, exigia, una relació més respectuosa per edat, reconeixement d'autoritat, intelectual o no, o simplement gentilesa envers la persona en qüestió.
Era també un comiat força corrent a determinades contrades -i especialment a pagès- aquell que es feia desitjant "estigueu bons" o, el més formal i parlant de vostè, "estiguin bons".

D'un temps ençà tot això ha caigut en desús. Darrerament, en canvi, s'ha posat de moda, es conegui o no a l'interlocutor, un altre comiat: salut!
A quasi tot arreu, en especial al llenguatge escrit, em trobo amb el salut!, de manera quasi única.

Crec que hi ha tingut molt a veure aquesta mena de col·leguisme que ha conseguit carregar-se, en amples capes de la societat, no a totes, és clar, el respectuós "vostè". Està clar que sense distàncies de tracte, qualsevol cosa va bé.
Per altra part tinc la sensació que també hi ha tingut el seu paper aquesta diguem-ne devaluació, de tot allò que pugui estar en relació a la paraula "Déu". D'una mena de laïcisme entès més com a moda social que no pas altra cosa.
També em sembla que hi pot tenir a veure, després del maniqueisme exercit durant els darrers anys en la "memòria històrica" recent, la clàssica salutació republicana, més per anticlerical -per no anomenar Déu- que per republicana, que acompanyava el puny alçat a la paraula "salut!".

Com que només es pot ser xiruquero-kumbaià, com jo, si es té una determinada edat i uns determinats referents culturals, accepto de bon grat el "salut" si l'única connotació que se li vol donar, és la de "estigueu bò" o "estigui bò".

Naturalment, segons els cassos, jo segueixo acomiadant-me amb l'"adéu siau", "salutacions", "cordialment", estigueu bons, etc. etc.

2 comentaris:

Marta ha dit...

Una expressió que cada vegada sento més poc i que a mi m'agrada molt és "arreveure" :)

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Cert, l'arreveure sembla que també està en regressió. Amb algunes expressions tal vegada caldrà ser "militants".
Gràcies pel comentari.