diumenge, 3 de juny de 2007

"Via verda"



Una excursió ho és si qui la fa és excursionista. Sovint depèn més d’això que de quín terreny en concret es trepitja.

Les dites "vies verdes" son uns còmodes camins arranjats generalment per on havien passat trenets en èpoques passades, i habilitats per a caminants i bicicletes. Son, per així dir-ho, el primer pas dels camins marcats, dels que també en formen part, ara només –en principi- per a caminants, els senders, locals, de petit recorregut i de gran recorregut.

L’altre dia vaig anar amb uns bons companys a fer el tros de “via verda” entre Llagostera i Sant Feliu de Guíxols. És a dir, aproximadament el recorregut que entre aquests dos pobles feia el tren que els unia procedent de Girona.
Com que anavem a peu i vam triar un dia entre setmana no vam tenir els inconvenients de les bicicletes, que tot i així ens van fer apartar un parell de vegades o tres. I si dic “fer apartar” vull dir exactament això. També passa a Barcelona. Es veu que pel fet de ser vehicle, encara que sigui amb tracció animal –i sovint bastant animal- es veu que ja es té guanyada la preferència.
És una caminada planera, com exigeix una via de tren, que permet fruir, quan és possible, dels camps i boscos i de la llum intensa d’un dia de primavera clar i net com el que vam tenir.


A la sortida de Llagostera vam poder comprovar les deficiències del manteniment d’aquest tros de “via verda”, atès que les obres d’eixample urbanitzador de Llagostera pel costat de la sortida cap a Sant Feliu, així com les obres d’eixamplament de la carretera, han esborrat, literalment, el recorregut del camí. Vam ser incapaços de trobar cap senyalització alternativa, la qual cosa em fa pensar que ningú s’hagi preocupat de redibuixar, ni que sigui provisionalment, un recorregut alternatiu en aquell tros.


Val a dir que la pressió constructora tant generalitzada actualment, també afecta algún altre tros del recorregut, per bé que no es dona el problema de senyalització que abans esmentava, sobretot al pas per Santa Cristina d’Aro. Això de quatre anys ençà que vaig passar-hi. D’acord que això ja son figues d’un altre paner, però tal vegada fos convenient de pensar en alguna petita variació del traçat allunyant-se el mínim possible del recorregut original del trenet.

Malgrat tot, val la pena fer aquesta caminada. Vam passar un bon dia.