I un cert regust de victòria.

Arribats a les calors de juliol, una darrera sortida. Aquesta la del comiat del grup “Xino-Xano”, al que m’afegeixo de tant en tant.
El grup de “veterans” ja ens vam acomiadar a finals de juny, i ara, per diumenge passat, tocava la d’aquest grup que, val a dir, compta també amb participació veterana.

Una excel·lent excursió, moderada, pel què fa al temps de recorregut, per a no suar massa la cansalada i, a més, fruir d’un paratge excepcional. No per menys conegut, excepcional.

Vam anar de la platja Castell, prop de Palamós, a la mateixa platja, en un recorregut circular -més o menys- passant per un sender de gran recorregut en direcció a cap Roig i, abans d’arribar-hi, anant a trobar el camí de ronda que voreja la costa tot passant per magnífiques cales.

Per bellíssimes cales, cala Estreta, cala s’Alguers, i d’altres, fins a tornar a la platja Castell pel cantó de nord, que és on hi ha les restes d’un poblat ibèric, a toca de mar. Ignoro si aquestes restes ibèriques van ser responsables del nom de “castell” atorgat a aquest paratge.

Una excursió molt bonica, per un dels espais més bells i emblemàtics d’ aquest llenç de costa que amb tant encert començà a anomenar com a “costa brava” el nostre poeta i polític Ferràn Agulló. És interessant la lectura d’aquest article.

Arribats de nou a la plata de Castell, un bany reparador de peus escaldufats i pell calenta, en unes aigües netes, transparents.
Amb sentor de salabror.
I un cert regust de victòria.

De victòria, sí. Perquè si avui podem fruir d’aquest espai, magníficament conservat i excepcional en una costa que ha conegut i coneix tota mena de barbaritats urbanístiques, és gràcies a la plataforma ciutadana “Salvem Castell”, un nom fidel reflex del crit palamosí que es va aixecar amb una força excepcional el 1992 quan un projecte faraònic –camp de golf inclòs, “naturalment”- amenaçava amb la destrucció del paratge.
La plataforma, amb Depana, van aconseguir finalment, després d’anys de lluita, inclòs un referèndum a Palamós coincident amb unes eleccions europees, que Castell fos zona protegida i la Generalitat, que inicialment va fer el paper d’esperar a veure-les venir, comprés els terrenys per a atorgar-los la figura protectora.
Finalment, el 2004, assolit l’objectiu de salvar Castell, la plataforma va acordar dissoldre’s.
Convindria que algú en fes la història d’aquesta plataforma i de la lluita per a salvar Castell.
Un exemple diàfan que ens diu que si la gent volem, tenim més poder que els diners i que tot és possible.
A Castell ho va ser.