dimecres, 11 de juliol de 2007

Que saben ells?

Resulta que llegint el darrer dels excel·lents posts de l’autora del bloc “La Panxa del Bou”, que tinc anotat en les adreces que visito, en el qual parla del grup musical "Els Esquirols", m’he trobat amb un redireccionat que resulta ser la pàgina d’osona tanga en la qual empren les paraules “xirucaire” i “kumbaiera” amb tò pejoratiu.
Referint-se al grup musical “Els Esquirols”, diuen això:
“No sabíem si posar-los a la secció "Remember" o a "Osona FREAKIE" perquè el grup musical Els Esquirol ja té una imatge kumbaiera que podria ratllar el frikisme. Hi ha una campanya xirucaire per demanar que tornin.
Per cert, esteu segurs que cal que tornin els Esquirols???
Jo vaig veure el Grup de Folk al MMVV fa dos anys i em van venir ganes de plorar.
No seria millor recordar els Esquirols com eren en vida?”

La cosa, com dirien els castissos “tiene tela”: “imatge kumbaiera que podria ratllar el frikisme” i “campanya xirucaire”.

Home, si jo no estigués de tornada de moltes coses, potser m’hi emprenyaria. Però resulta que estic de tornada de molts camins i moltes carallotades.
I a més, sóc un xiruquero-kumbaià amb totes les de la llei, entre les qual, haver disfrutat i molt, amb els Esquirols.
El que resulta curiós, al menys a mí, és com s’ens ha anat donant un caire pejoratiu als xiruqueros. I dic precisament xiruqueros, que no xirucaires, perque aquesta segona paraula és un “normalització lingüística” per així dir-ho, del nom que teniem i que tenim, propi de l’època en la que vam aparèixer. Que era l’època del tardofranquisme on molts mots no havien passat el sedàs de la correcció lingüistica, naturalment.
I em pregunto, innocent de mí, què és el que ha portat a alguns a donar aquest tò pejoratiu? Tal vegada la ignorància?. Molt probablement.

Perquè, propia de la ignorància del que l’ha escrita és la expressió “imatge kumbaiera”, afegida a “podria ratllar el frikisme”. Clara demostració que no sap gaire cosa dels xiruquero-kumbaiàs.
Òndia, i això de “campanya xirucaire” ja no sé com interpretar-ho. Que potser és algún perill?, alguna amenaça per a algú?. Potser una amenaça a la “progresia”? Ai, ai, ai...que potser va per aquí...!

En fí, això del “frikisme” sembla que va per barris, com se sol dir. Evidenment no m’agraden aquestes paraules d’importació, però si n’he entès el sentit fins ara, aquest és l’exercici practicat per l’autor de les parauletes que comento.

A qui saludo, de manera atenta i "xiruquero-kumbaiana".

4 comentaris:

Gabriel Jaraba ha dit...

Un servidor és xiruquero, kumbayà, motxillaire i, per a més inri, un dels fundadors del Grup de Folk. Quan una vegada algun llepafils em va dedicar l'epítet, li vaig dir que a molta honra, perquè els meus pares no tenien caseta a Cadaquès com els seus, i gràcies a les xiruques vaig poder conèixer el país i no sortir ruc com ell.

El despreci envers el moviment excursionista per part dels "enterats" de sempre --i amb ell, el menysteniment del moviment educatiu i social més gran que ha tingut mai Catalunya-- és un dels escàndols més sagnants que s'han vist aquí. Un dia vaig poder tenir l'ocasió de respondre, en un col.loqui públic, a un dels alcaldes promotors de la taxa als excursionistes per entrar als boscos dient que això deurien ser les gràcies per haver posat de moda la muntanya i els seus pobles, i així poder beneficiar-se de l'especulació urbanística i deixar de ser uns morts de gana.

xiruquero-kumbaià ha dit...

Benvingut company, al modest bloc del xiruquero-kumbaià.
No cal que li digui que estem plenament d'acord.
Salutacions.

Jordi Lon ha dit...

Hola,

Sóc un dels impulsors de la campanya "torneu, torneu Esquirols", que fa un parell d'anys va aconseguir cert ressò per internet i també al món real (Esquirolades i homenatges per tot el país).

Quan em diuen kumbaià en to despectiu no m'ofenc. Al contrari. Sento una profunda llàstima per la persona que ho fa. Penso "pobre ignorant, no sap el que es perd". Em considero afortunat d'haver viscut l'experiència dels focs de camp, de les rutes pel Pirineu, de les vetllades sota els estels, de les cançons en grup, de l'esforç recompensat per la visió des d'un cim, d'haver après de la forma més directa què vol dir 'compartir' i què vol dir 'austeritat' (ara en diuen solidaritat i sostenibilitat).

Podria estar-m'hi hores. I parlo en passat, però tot just vinc de passar un cap de setmana acampat al Pirineu amb els companys i companyes de sempre (els amics de veritat) i de trescar per la magnífica vall de Tavascan.

Kumbaià jo? I tant!

Gabriel Jaraba ha dit...

Per cert, tot cantant "Kumbayà" ("Come by here"), Martin Luther King i la seva gent van tirar endavant el moviment antirracista més gran mai conegut, que va ser model per a tots els moviments transformadors no violents posteriors, inclosa la gran epopeia del canvi sudafricà amb Nelson Mandela. Quina conya i què friki, oi?