L’altre dia vaig anar a muntar la tenda per a veure com estava. Muntar una tenda sempre m’ha agradat.
A escala petita, és com fer-se una caseta.
L’acampada va ser una experiència extraordinària i més vist des d’avui, que les lleis ja no permeten –crec que encertadament- fer acampades fora de llocs establerts, com ara càmpings o àrees forestals. Tant se val que això no té res a veure amb plantar una tenda a mig camí d’una travessa, de la qual cosa jo en diria més aviat una pernoctació que no pas una acampada.
He fet acampada excursionista, de la d’aleshores, amb foc de camp, cançons, visita de la Guàrdia Civil per comprovar que teniem els permisos i demés particularitats d’aquelles èpoques, també he fet l’acampada –pernoctació, com deia- i he fet “camping”, en els càmpings que se’n va dir, no sé perquè, “industrials”.
I l’acampada, en general, m’ha regalat moltes de les millors hores que es poden passar.
Vam tenir caravana o “rulot” com també se n’ha dit. Ara ja fa uns anys que no.
Als armaris de casa queden dues tendes, una canadenca, clàssica, i una de tipus “iglú” que vam comprar fa uns tres anys.
És aquesta darrera que vaig voler veure l’altre dia com estava i tornar-la a plantar per a donar-li un repàs, veure que la roba s’hagi consevat adequadament, que les piquetes hi siguin totes, que no manquin vents, etc.. Bé, una excusa com una altra, si és que em calía alguna excusa per al gust de plantar la tenda- perquè de fet ja sabia que la vaig guardar bé i que bé estava quan la vaig guardar.
Però la tenda té quelcom d’especial i em vaig voler donar el plaer de tornar-la a muntar, fer-li unes fotografies i desmuntar-la novament.
Poster aquest més me l’emporti i la faci servir un parell o tres de dies.
A escala petita, és com fer-se una caseta.
L’acampada va ser una experiència extraordinària i més vist des d’avui, que les lleis ja no permeten –crec que encertadament- fer acampades fora de llocs establerts, com ara càmpings o àrees forestals. Tant se val que això no té res a veure amb plantar una tenda a mig camí d’una travessa, de la qual cosa jo en diria més aviat una pernoctació que no pas una acampada.
He fet acampada excursionista, de la d’aleshores, amb foc de camp, cançons, visita de la Guàrdia Civil per comprovar que teniem els permisos i demés particularitats d’aquelles èpoques, també he fet l’acampada –pernoctació, com deia- i he fet “camping”, en els càmpings que se’n va dir, no sé perquè, “industrials”.
I l’acampada, en general, m’ha regalat moltes de les millors hores que es poden passar.
Vam tenir caravana o “rulot” com també se n’ha dit. Ara ja fa uns anys que no.
Als armaris de casa queden dues tendes, una canadenca, clàssica, i una de tipus “iglú” que vam comprar fa uns tres anys.
És aquesta darrera que vaig voler veure l’altre dia com estava i tornar-la a plantar per a donar-li un repàs, veure que la roba s’hagi consevat adequadament, que les piquetes hi siguin totes, que no manquin vents, etc.. Bé, una excusa com una altra, si és que em calía alguna excusa per al gust de plantar la tenda- perquè de fet ja sabia que la vaig guardar bé i que bé estava quan la vaig guardar.
Però la tenda té quelcom d’especial i em vaig voler donar el plaer de tornar-la a muntar, fer-li unes fotografies i desmuntar-la novament.
Poster aquest més me l’emporti i la faci servir un parell o tres de dies.
2 comentaris:
Compte amb els mals d'esquena, que els xiruqueros ja tenim una edat, hores d'ara...
Ja vegilaré els mals d'esquena ja, però no cal preocupar-se que el matelàs d'aire és prou còmode. Fins i tot per al xiruqueros.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada