dimarts, 16 d’octubre de 2007

Sarcasmes de la vida.



Hi ha qui els arbres no li deixen veure el bosc.
D’altres, ni el volen veure.

Hi ha qui les muntanyes no els deixen veure La Muntanya.
D’altres, ni tant sols volen.

És trist que el cec no hi pugui veure. I no hi ha pitjor cec que el que no vol veure.

Tot i així, la ceguesa ha tingut un mínim ressò. Si més no, al “Telenotícies Vespre” d’ahir diumenge, van passar les imatges d’un cronòmetre dalt del Txo-Òiu.

La notícia era
aquesta.

Reduir el Montseny i Montserrat a una qüestió de 24 hores, reduir el Txo-Òiu, la “Deessa turquesa” dels tibetans, a una qüestió de 24 hores, és des de l’ethos excursionista, simplement erroni, rebutjable.
Des de qualsevol estètica, lleig. Molt lleig.

Més lleig encara és que això es promogui des d’una entitat que es diu “centre excursionista”, precisament per a celebrar un 85è aniversari.

Sarcasmes de la vida.

10 comentaris:

Yayo Salva ha dit...

És la competitivitat duta a l'absurde. On resta allò de disfrutar el paisatje i sentir la muntanya?
Salutaments.

Júlia ha dit...

Però ja 'han fet el cim' que era el que calia. Avui el cas és 'fer el cim'...

David ha dit...

Cadascú fa el seu camí a la seva manera, però és ben veritat que anar a la muntanya i no gaudir-la és absurd. Em quedo amb l'estil "russellià". ;)

Xiruquero-kumbaià ha dit...

En efecte Yayo Salva, duta a l'absurd. És el "triomf" del muscle, sense més.
Sí, Júlia, fer el cim en 24 hores! Quín serà el proper absurd, com diu el Yayo Salva? Fer-ho en 22 hores?
Per a mí, David,com si vol, qui sigui, fer el camí a peu coix. Allà ell/ella. L'incompresible, al meu entendre, és que això ho promogui un centre excursionista.

Gràcies pels vostres comentaris.

el yeti ha dit...

Hola!!
La veritat, es que cada vegada, es tendeix a fer de la muntanya, una competició, més rapid, més fort,.....
Jo entenc la muntanya, com una valvula de fugida, una manera de trencar la monotonia setmanal, una bocanada d´aire fresc, en la rutina setmanal......
ës una llastima, que cada vegada veiem més activitats, d´aquesta mena, no??
Gracies per la reflexió.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies a tu, Yeti, pel teu comentari.

Francesc Puigcarbó ha dit...

es una aberració, a mi que m'agrada badar, tafanejar el paisatge, em costa molt d'entendre un tipus d'actitud com aquesta i més en una organització d'aquest tipus. Jo que quan surto amb la bici m'aturo cada dos per tres, a esmorzar, a fer fotos, a esperat ubn conill que travessi per retratar-lo o algun esquirol, no entenc aquesta pressa. Em recorda un haiku que vaig penjar l'altre dia "per més que corris, acabaràs arribant enlloc" i cap enlloc es on ens dirigim.

Gatsaule ha dit...

Jo que sense voler-ho i per un problema vaig haver de fer-lo tot sol i, curiosament, vaig trigar menys de 24 hores (22, concretament), et dono tota la raó.

A part que penso que no té la mínima importància (seria com fer els 100 m llisos en 20 segons o la marató en 3 hores), es redueix la muntanya a la competició més absurda.

Gatsaule ha dit...

Per cert, enhorabona pel nou format del blog. Ara feia dies que no hi entrava i m'agrada molt.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies pels teus comentaris Gatsaule.
I content d'haver-te retrobat, doncs, no sé per quína circumstància, havia perdut el teu bloc (potser de quan vaig fer el canvi a blogger).
Fins aviat.