Esport?. Crec que no.

A l’article “Què és l’excursionisme? I” l’amic Enric ha esmentat l’entrada “esport” i l’entrada “excursionisme” del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.
Queden dites.

Pel que fa a “esport”, en dono una més a favor de l’Enric: el mateix Pompeu Fabra, que com és sabut va presidir la secció filològica de l’IEC, diu, i copio textualment del seu diccionari, Vª edició, de 1968: Joc, o exercici corporal en què es fa prova d’agilitat i destresa o de força, i que aprofita al cos i a l’esperit, al qual dona promptitud, ardidesa, tenacitat, etc., com son els jocs de pilota, la natació, l’excursionisme, etc.

Autors excursionistes i propers a l’excursionisme, han divergit en el decurs de la nostra història a l’hora d’anomenar l’excursionisme com a esport. Jo vaig esmentar el text d’un autor en el meu article, contrari a considerar-lo esport i ara n’anomeno un altre, Fabra, en sentit favorable.
Així doncs, de dins del món excursionista hi ha totes dues posicions, i des de fora, la qüestió s’inclina molt més per considerar l’excursionisme un esport. Potser, precisament, perquè és des de fora.

Totes les aportacions i opinions son prou vàlides a l’hora de mirar d’establir un criteri, com he provat de fer en la meva definició. I dic “meva” a plena consciència. Però hi ha algunes conclusions que no les trobo plausibles.
Per exemple, no em sembla acceptable la definició d’excursionisme esmentada del diccionari de l’IEC pel que fa a l’apartat 2m.(SP): Conjunt de les diverses activitats esportives que tenen com a camp d’acció la muntanya”.
Si anem al Segrià o al delta de l’Ebre, que no tenen muntanyes, no fem excursionisme?
Caminar, simplement caminar, ha de ser considerat activitat esportiva?
Més. La caça que es fa a muntanya, és excursionisme?

A l’article de Muntanya.net que comento, se m’interroga: “Des del moment que hi ha una activitat física, perquè negues el component esportiu?
És que no és el mateix una cosa que l’altra. Activitat física no esdevé automàticament component esportiu. L’objectiu d’aquesta activitat física és el que, al meu entendre, pot qualificar l’esforç d’esportiu o no esportiu.
Moltes feines tenen un important component físic. Diríem que la feina dels veremadors, per exemple, té un component esportiu? Oi que no?
La seva activitat física –prou dura- té l’objectiu d’obtenir la collita del raïm. No té component esportiu.
De la mateixa manera que jo no diria en cap cas l’esport de la verema, tampoc diria l’esport de l’excursionisme. I aquí, amb tota modèstia, haig d’expressar el meu desacord total amb la definició del mestre Fabra que he esmentat, doncs no trobo gens acceptable que el concepte “esport” serveixi igual per als jocs de pilota, la natació i l’excursionisme.

Una altra cosa és que determinades pràctiques físiques i/o tècniques, hagin passat de ser mitjans excursionistes a convertir-se en un esport. Hagin traspassat els límits. Amb tot el dret de fer-ho. Però ja no son excursionisme. Son esports diferenciats.

D’aquests esports en parlaré un altre dia, si Déu vol.

Ens podríem preguntar, no serà que estem filant massa prim?. No serà que estem entrant en bizantinismes?
En bizantinismes, no. Però crec que cal filar prim:
Les conseqüències de quina sigui la definició que acceptem no son neutres. De quina sigui la definició que majoritàriament acceptem en dependrà la interpretació del “on som” i la formulació del “on volem anar”, si és que volem anar a algun lloc o simplement deixar-nos portar per les inèrcies.

Finalment, crec que cal recomanar la lectura del breu i alhora de molt intens contingut conceptual, article d’en Francesc Roma, que espero que tingui continuïtat.