dilluns, 19 de novembre del 2007

Homenatge i vergonya.

Vull homenatjar els 22 Mossos d’Esquadra que van resultar ferits dissabte, alguns dels quals membres del servei d’informació del cos. Segons explica l’”Avui” una Mosso encara està hospitalitzada després de perdre la consciència com a consequència de l’agressió dels “antifeixites” en ser descoberta.

Va passar justament a l’inrevés del que hauria hagur de succeïr: vinti-i-dos gamberros ferits per les porres dels Mossos i cap Mosso lesionat. Justament el què cal per a garantir la tranquilitat dels nostres carrers. Ni més ni menys.

“C’est de la racaille!” ( son gentussa!) és una expressió del senyor Sarkozy quan va haver d’enfrontar-se com a ministre de l’Interior amb la guerrilla urbana i ho va fer amb decisió.
Aquí, naturalment, com que som més llestos i hem de donar lliçons de democràcia als francesos, fem les coses d’una altra manera.

Faig homenatge als Mossos i sento vergonya aliena dels polítics que els manen.

5 comentaris:

Aka ha dit...

De debò et creus això que dius? Els Mossos com tota policia té un fons d'autoritaria i repressiva, mani qui mani i serveixi a qui serveixi...

Menys porres i més justícia social.

SaluT i Muntanya!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Aka, què té a veure la justícia social amb aquestes pandilles de brètols?
Que potser aquests "antifeixites" que van ferir els Mossos eren pares desesperats per portar menjar a casa?
És clar que em crec el que he dit.
La policia, si parlem de la secció Antiavalots, quan cal com en aquest cas, ha de ser repressiva.
El problema rau en que el comandament polític ha de donar les ordres correctes. Potser, amb unes altres ordres, no haguéssin resultat ferits 22 mossos.

Anònim ha dit...

Es pot pensar que són una colla de brètols sense altra cosa a fer que jugar-se el físic davant la policia. O que són la visualització d'un conflicte que, si no hi imatges de violència per poder contemplar tot posant-nos les mans al cap, ens esforcem a no veure.

Naturalment, és molt més fàcil escollir la primera opció, ja et donen el discurs fet. Però intentem veure una mica més enllà.. o potser haguessis gastat el teu temps escrivint sobre les agressions feixistes al nostre país, els muntatges i abusos policials de la "nostra" brigada d'informació (et sona el 6?) o, com diu el company, la injustícia i l'exclusió social que hi ha als nostres carrers??

Es més senzill demanar un bon escarment "per aquella colla de brètols"... si això és el que ens ha de donar aquesta "seguretat" de la qual parles, estem ben arreglats!

Salut!

(i, tot i així, felicitats pel blog ;-)

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Benvolgut anònim:
abans que res, gràcies per la felicitació pel blog.
Parles de "conflicte". De quin conflicte?. I també d'exclussió social. De quina "exclussió social"?
La via per erradicar les agressions feixistes és organitzar tanganes trencant vidres i aparadors, cremant contenidors i ferint Mossos? No és això, precisament, fer el caldo gros al feixistes?
Això pot ajudar a resoldre aquest suposats "conflicte" i "exclussió social"?
La via civilitzada no és exigint pacíficament a les autoritats que s'actui i presentant demandes als tribunals?
Es pot ser "antifeixista" utilitzant mètodes violents com els feixistes?
Així com he preguntat a l'Aka què té a veure la justícia social amb aquestes pandilles de brètols, igualment, de veritat, m'agradaria saber de quin conflicte, de quína exclussió social parles.

El que és una evidència, repeteixo, és que no hi va haver ferits entre aquests "lluitadors per la justícia social".
22 Mossos, sí.
Suposo que igual que jo, et sap greu que vagin ferir-los.

Salutacions.

Anònim ha dit...

A veure, no em vull allargar:

Parlo d'exclusió social quan em refereixo a amplis sectors de la societat (immigrants, joves, pensionistes, treballadors...) que no es poden incerir a la societat perquè aquesta no els ofereix possiblitats per a fer-ho (diga'n papers de residència, pensions dignes per a viure, habitatge, treball segur...).

I parlo de "conflicte social" quan les seves necessitats es veuen contraposades als interessos d'aquetes "autoritats", que com a única resposta tenen la repressió davants aquests col·lectius. (abans que em preguntis quina repressió et suggerixo que busquis al google: muntatges policials, repatriacions o centres d'internament per a immigrants, mobing immobiliari, deslocalitzacions, tortures a les comissaries, llei antiterrorista, reforma laboral...).

Jo no he parlat de quina es la via adequada, això cadascú segons la seva situació, nomès he dit que aquestsa fets són la "visualització" d'aquest conflicte del que parlo i que no podem caure en la simplificació de creure que tansols són brètols sense altra feina que jugar-se la cara davant els mossos.

Espero que això respongui les teves preguntes.

I per acabar, em sembla que és anar una mica massa lluny anomenar els mossos "defensors de la justicia social", simplement perquè aquesta no és la seva feina. La seva tasca és la de fer complir les lleis. I punt.
La justicia social ens toca defensar-la a nosaltres, com a poble. Això ha estat, és i serà així fins que les coses canviin.

Salut, Muntanya i Lluita!