Carretera de les Aigües

El nostre grup de veterans sembla que estem una mica mandrosos aquest mes de gener.
Ja fa temps que es va quedar que les sortides haurien de complir la condició de ser matinals, llevat de les sortides de cloenda de la temporada, i que allà on anéssim hauria d’estar a l’abast del transport públic.

Val a dir, ara que estàn tant de moda els "estudis" suposadament seriosos fets per entesos de tota mena de fundacions més o menys independents, que si els que els fan vinguéssin amb nosaltres descobririen que la xarxa de transport públic dóna per a ben poca cosa.
De totes maneres, m’estimo més que no facin cap estudi de "les activitats dels excursionistes veterans", perquè encara en sortiriem escaldats.

Tanmateix ens hem passat un gener força barceloní. I per cert, emboirat. Dijous passat vam anar a passejar per la carretera de les aigües "vox populi", que, ignoro per què, ha estat rebatejada per l’ajuntament com a "camí de les aigües". Mai ho havia sentit a dir així. Està clar que canviar noms també dona la sensació que s’en sap més: és com allò de dir "departament de recursos humans" al departament de personal.

El dijous encara és dia prou bò per anar-hi a caminar set o vuit quilòmetres com vam fer nosaltres, però jo no recomanaria pas que es fés en dissabte o diumenge, doncs una vegada que hi vaig anar aquesta tardor passada vaig estar torejant bicicletes que van a tota hòst.. tant refiades elles que ja t’apartaràs. I tanmateix val la pena de fer-ho.
No protestéssim pas, que la bicicleta està a la cresta de la onada, tal com és un instrument "d’esquerres i ecologista de veritat".

Per cert, han asfaltat un tros abans d’arribar a Vallvidrera, venint del cantó del Llobregat, segons diu un cartell, de manera provisional, per causa de les obres que hi fan per fer passar la carretera de les Aigües (perdó, el camí), per un pont damunt la carretera que puja a Vallvidrera.
Això deu voler dir que arrencaràn l’asfalt, oi?
Ara que si hi poséssin una paradeta de "bicing" aprofitant l’asfalt, potser no caldria treure’l, oi?

He,he…quí vol fer una juguesca sobre quant pot durar la provisionalitat?

Bé, a veure si el més que vé ens treiem una mica la son de les orelles i veiem, si més no, la serra des de l’altre cantó.