La serra de Collserola, no pel cantó de Barcelona, va ser l’escenari de les meves primeres passes pel bosc, del primer contacte amb la natura, de les primeres excursions. És un serra que m’estimo especialment i que en el decurs dels anys he vist degradar-se de manera continuada i irreversible.
És per això que em sap greu que tot allò relacionat amb la seva protecció, protecció de veritat, passi de manera quasi desapercebuda de manera generalitzada i especialment pel mon excursionista que, no oblidem, concentra al voltant d’aquesta serra el nombre més elevat de gent que es reclama, més o menys, d’aquesta definició.
Enmig del brogit de la precampanya (pre?) electoral de les eleccions espanyoles ha estat
Contràriament, haurien d’haver presentat excuses per haver paralitzat durant anys, el camí cap a la declaració pel Parlament de Catalunya, de Collserola com a parc natural. Lluny d’això, l’alcalde, en el bloc que diu que escriu, ens obsequia amb un videu explicatiu perquè ens assabentem del bé que fan les coses, acompanyat de la inefable senyora consellera-antisistema-amb-cotxe-oficial.
Una i altre, exemplificant el seu mal estil, es van
No seré jo qui em precipiti a cantar victòria, ni tant sols victòria pírrica. Sembla que no serà fins a final d’any, com es diu a les notícies, que el Parlament no declarà el parc natural. Som a primers de febrer i, doncs, queden deu mesos, deu, per a "arranjar les coses que calgui", per a "tancar els serrells". I que tothom ho interpreti com vulgui.
Queda, encara, molt per saber: més enllà dels límits, què regularà, pel que fa a activitats dins el futur parc natural, la declaració del Parlament? La gestió del parc seguirà corresponent a l’actual patronat i les normes per les que regeix el "parc" actual –recordem que format pels ajuntaments i ara també, pel que diuen, amb la incorporació de la Generalitat-?
Collserola, la regulació del seu futur parc natural, no tinc dubte que serà, per la seva importància i situació, la pedra de toc del que hagi de ser –o no- en el futur, la protecció seriosa dels espais naturals, en això que se n’ha vingut a dir "la Catalunya urbana".
Ja ho anirem veient. Si Déu vol.
3 comentaris:
No puc dir-te gran cosa, per temes de feina hi estic una mica embolicat en aquest tema.
Però vas bé, i més aviat et quedes curt. Així que segueix fotent-li canya en aquest tema, que no et pots ni imaginar el que hi ha al darrera !
Fas prou bé, Gatsaule, de fer ús de la prudència si hi ha la feina pel mig.
La llàstima és que els qui no li tenim anem "passant". Fixat't que el teu és l'unic comentari que ha merescut el tema.
Salutacions.
Hola xiruquero
Xeic!! (expresió molt ebrenca) molt bo el teu bloc.
Bé, del Montsant no sóc pas un mestre narrador, que sóc de la Ribera d'Ebre, però alguna cosa he posat al bloc amb alguna foto i alguna excursió he fet per aquell lloc tan bonic.
Per cert, a Collserola vaig ser un voluntari "rara avis" durant un any o aprenent de voluntari.
Dic "rara avis" per la llunyania d'on venia aquest voluntari rar; de les Terres de Milton Tantost.
Gràcies pel comentari Xiruquero
Salut i bones caminades i si vols informació del Ports, el meu germà si que va molt o ha anat molt per allí.
JA
PS La Pedra Premonitòria la tinc a la motxilla, crec, no sé, ja ho miraré.
Publica un comentari a l'entrada