Sant Benet de Bages, imatge publicada a WikipediaDevia ser l’any abans que comencessin les obres que la nova propietat, una entitat financera, va engegar a Sant Benet de Bages, que vaig ser-hi amb la meva dona.
Va ser una visita agradable a un recinte molt malmès pel pas del temps i la deixadesa o impossibilitat dels propietaris anteriors.
Una visita però, que va complir amb les nostres expectatives: visitàvem el que havia estat un monestir, repeteixo força malmès, però que permetia veure’n les dependències monacals, l’estructura i distribució de l’edifici, i fer un passeig pel present tot recordant l’après sobre la vida quotidiana d’aquells homes i l’immens paper dels benedictins a la nostra cultura i a la nostra història. I a la de tota la cultura occidental.
Una visita de tota normalitat, com les que hem pogut fer a d’altres monestirs cistercencs o del Cluny, completada per la mirada a l’amable entorn d’aquell trocet del Bages.
D’aleshores ençà no hi hem tornat. He pogut seguir les notícies que s’han anat donat en relació a les obres a Sant Benet de Bages i, com no podia ser d’altra manera, a tot el procés mediàtic de "posada en valor", com se sol dir actualment, no tant sols del monestir sinó de l’entorn.
No hi ha dubte que la inversió econòmica ha d’haver estat molt important i per tant cal rendibilitzar-la.
5 comentaris:
La campanya és patètica. A mi em posa especialment nerviós la versió radiofònica.
Dit això, la idea d'ús la trobo molt bona, encara que no sé si la campanya pot esguerrar la idea.
Però segurament ni tu ni jo som objectiu de la campanya... O potser sí i aleshores han errat el tret miserablement.
De tot es fan parcs temàtics, són coses dels temps que ens toquen viure, tot s'ha de convertir en espectacle i una bona visita, comentada per una persona documentada i sàvia, amant del tema, sembla 'un avorriment'.
L'èxit deu haver superat la pròpia empresa ja que no hi ha conegut que em trobi que no me'n parli. Quan ja ens haguem acostumat als monjos d'holograma i a les olors sintètiques i als cants d'ultratomba no sé què inventaran. Ja va ser un pas tot allò de les teatralitzacions...
És que em faig vella.
Indubtablement, Esparver, amb nosaltres han errat el tret. M'agradaria pensar que amb molta més gent també, però en tinc seriosos dubtes.
No Júlia, no és qüestió de fer-se vell, és qüestió de que no tot s'hi val. O no hauria de ser així.
Tanmateix, com dius, es va començar amb aquestes patètiques "teatralitzacions", però sembla que no hi ha límits per a res.
En fí, viure per a veure...
Home, a mi les teatralitzacions en una visita "museística" no em desagraden si estan ben fetes, però les coses cal fer-les bé, amb dignitat i amb qualitat tècnica i de continguts... i els anuncis no tenen ni una cosa ni l'altra.
Publica un comentari a l'entrada