dimarts, 1 d’abril de 2008

Aigua i memòria.

El "meu riu", el Llobregat, a Monistrol de Montserrat

No tenir gaire memòria és molt fotut. No voler-ne tenir, mala cosa.
Però tenir memòria entre els voluntàriament desmemoriats encara és pitjor: pots passar per mentider i, a més, no poder dir mentider als que en son perquè juguen a desmemoriats.
Sabeu allò tant corrent del "vols dir? No m’en recordo gens d’això que dius"?.
Aquesta és una tàctica molt emprada pels que es volen fer l'orni que, a més, se solen refugiar en la irresposabilitat.

Ara hem vist les orelles al llop. I ben vistes.
A recony! Ara tots parlem de l’aigua.

I a que no sabeu de quí és la culpa? Doncs sí, senyors, dels "d’abans"!
Els "d’abans" tenen la culpa de tot. Encara que passin trenta anys, "els d’abans" seguiran tenint la culpa de tot.
Com que a mí no em ve de gust que em facin beure a galet, com que no vull veure garces per perdius, com que no em deixo passar bou per bèstia grossa, al menys si me n’adono, entre d’altres coses perquè ja n’he vistes de tots colors, em vé de gust, això sí, de tenir memòria.
I fer-la servir.
Quan, al maig del 2002, la Fundació Catalunya Oberta va presentar l’estudi de viabilitat del transvassament del Roine, que segons els experts, havia de "garantir el proveïment pels propers 50 anys i suavitzar l’explotació dels cabals del Ter i del Llobregat". I, "a més, permetria reduir substancialment el volum d’aigua trasvassat des de l’Ebre cap a la regió metropolitana de Barcelona", ja feia uns anys que els socialistes s’en fotien de la possibilitat del trasvassament del Roine i, com sempre, titllàven de "victimista" el govern de la Generalitat. D’això del "victimisme" no us en recordeu?
El 23 de gener del 2003, el Conseller de Medi Ambient "dels d’abans", en Ramon Espadaler, publicava
això al web de la Generalitat, reclamant, malgrat la oposició frontal de socialistes i "eco-socialistes", especialment, la necessitat del transvassament del Roine, per, com deia ell mateix, "mirar al nord per no haver de mirar al cel".
Pasqual Maragall, president del govern Tripartit-1,
va prendre possessió del càrrec el 20 de desembre del 2003.
Quatre anys després d’aquesta presa de possessio, ja governant (per dir-ho d’alguna manera), el Tripartit-2, el que fou conseller de Medi Ambient, quan ja es pintàven bastos i en tinta negra en la qüestió de l’aigua, en el seu
bloc ho tornava a recordar.
Algú em pot explicar, si de l’Europa comunitària i concretament de França, es pot importar tot tipus de productes industrials, com estem fent, si es pot importar energia elèctrica, com estem fent, per què no es pot importar aigua?

Som al 2008. El problema avui, és clar que és el que és, i prou gruixut.
Els responsables, per omissió, també és clar qui son.

Però les conseqüències les pagarem tots. Com en d’altres manifestacions d’incompetència.
Perquè som tots els qui votem.

Jo, encara, tinc memòria. I la faig servir. Per molt que tornin a sortir amb allò del "vols dir? ai, no m'en recordo pas d'això..."
Doncs jo sí que m'en recordo.


13 comentaris:

Alba ha dit...

mmmm... no sé si ho entès bé. Estas a favor o en contra d'aquest transvassament. Jo, potser és que em toca massa de prop, però és que crec que els transvassaments no són una mesura adient, em sembla que en comptes d'anar portant aigua d'un lloc a un altre el que hauriem de fer és pensar una miqueta més amb com utilitzem aquesta aigua. No podem anar jugant impunement amb el que ens dóna la natura i amb el seus cicles, pq sinó, les acabarem passant putes. Per un forat o altre ha de sortir....

Aka ha dit...

Potser una mica de restriccions obririen els ulls a molta gent sobre el problema, la gent veu com raja l'aigua i prou....

Els transvassaments a part d'antinaturals només serveixen per tapar forats i no per solucionar el problema de fons, el malvaratament insostenible de la societat...

NO als transvassaments, ni avans ni ara.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Benvolguda Alba, si m'hagués sabut explicar suficientment hagués quedat clar que soc partidari del trasvassament d'aigua del Roine a Catalunya.
A mi també em toca d'aprop: vaig néixer a costat del Llobregat i a la meva infància i joventut he viscut les seves sequeres i les seves riuades.
Del meu punt de vista el trasvassament d'aigua del Roine és no només "una" solució, si no "la" solució.
M'explico breument:
Catalunya té un règim de pluges semblant a fa deu-quinze anys i tots coneixem la irregularitat del clima mediterrani.I res fa pensar, ans al contrari, en una millora de les precipitacions.
En aquests deu-quinze anys, la població de dret de Catalunya ha passat de 6 a 8 milions de persones,i a l'estiu, amb el turisme, moltes més.
El nostre sistema econòmic és basat en el creixement continuat de l'economia, com a tot el mon dit "occidental". Ningú es planteja seriosament el creixement zero i la millor redistribució de les rendes productives (d'aquest tema, crec que molt important, n'he parlat en alguna ocasió).
És a dir, tenim la mateixa (o menys) quantitat d'aigua disponible i més demanda poblacional i productiva.
Necessitem més aigua.
La millor gestió de l'aigua, que és imprescindible, pot pal·liar, pot esmorteïr, aquest dèficit, però si tot apunta (pel que deia abans), a un increment de la demanda, no queda altre remei que tenir accés a més subministrament i aquest, avui per avui, i atesa la disponibilitat de les nostres conques, només pot venir del Roine.
Que, dit dels propis francesos, té molta aigua sobrera -molt més enllà de les seves necessitats i el cabal ecològic necessari- i que van oferir sense cap problema (i aquí torno a tenir memòria), al govern del aleshores President Pujol.
Dessaladores? no s'han de descartar, però consumeixen molta energia i les salmorres resultants del procés salinitzen les costes on s'ubiquen. Poden ser una sol·lució per a llocs que no ténen altres alternatives, com a ara les Illes Canàries. També en podem tenir alguna, és clar, per a ajudar, però de cap manera poden ser la sol·lució de la mancança.

Tens raó quan dius que no podem jugar impunement amb el que ens dona la natura i amb els seus cicles. Totalment d'acord.
Però no oblidem que els humans l'estem transformant continuament en el nostre benefici, consumint territori (aquest sí que no és renovable), transformant primer els boscos de ribera del Llobregat en magnífics camps de conreu que van portar un mínim de riquesa a les poblacions del Baix Llobregat, i després perdent aquells camps en benefici de polígons industrials, etc. I un etcètera molt llarg. Això ens tornaria a portar al sistema productiu.

Però la necessitat d'aigua es segueix incrementant:
No veig cap altra sol·lució, com dic al "post", que importar aigua de França, de la mateixa manera que importem electricitat. D'això darrer ningú s'esquinça les vestidures: per què de l'aigua, sí?

Salutacions cordials.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Aka, amic, crec que he raonat en el comentari el perquè soc partidari del transvasament d'aigua del Roine a Catalunya.

Estic d'acord amb tu en que les restriccions foren una bona lliçó. Del tot d'acord. I no tant sols les restriccions d'aigua.

Quan arribi l'estiu, la demanda elèctrica es tornarà a disparar pels aires acondicionats i l'increment de població flotant, i aleshores ningú, a part de jo, demanarà restriccions electriques al consum.
I, com en el tema de l'aigua, ningú es plantejarà fins on volem créixer i en quína direcció.

Sento discrepar: Trasvassament del Roine a Catalunya, sí.

Salutacions cordials.

Júlia ha dit...

No ens a-roinarem, també, amb aquesta solució???

La veritat és que no tinc criteri, perquè m'ha fet beure tant a galet que ara -que ja no puc gairebe ni beure, doncs no hi ha aigua- ja no sé què pensar.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

I tant que ens han fet beure a galet, Júlia!
I per acabar de pagar el beure, a més de ser banyuts, hem de ser de la "Catalunya optimista"!
que ser català emprenyat es veu que és un pecat "de dretes".

Alba ha dit...

Molt bona la teva explicació, kumbaià (o xiruquero, com vulguis;)), però no m'acaba de convèncer. No crec que a cap riu li "sobri" aigua, i això del cabal ecològic, que vols que et digui, tampoc és una cosa que me la cregui massa. Tampoc entenc que s'hagi de comprar electricitat a França, quan a les Terres de l'Ebre en tenim un excedent prou important (i segueixen posant molinets). Em sembla que tot ha de passar per la responsabilitat de l'individu, i ara per ara, no en som massa de responsables. Tots volem viure massa bé; una banyera per relaxar-se, aire acondicionat (passar calor? pecat tercermundista!), rentar la roba que només ens hem posat una vegada i que no esta gens bruta, posar la secadora, que la roba s'asseca abans i queda toveeeeeta.... i un llarg etcètera. Ens ho hem de fer mirar tots plegats, potser estem abusant massa, no? I no podem anar tapant forats d'esta manera, pq potser si que ens sembla una solució eterna, però segur que un dia o altre ho acabrà deixant de ser, i en pagarem les conseqüencies. Potser no nosaltres, ni els nostres fills, però algú ho pagarà, i no serà gens agradable...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Alba, quina llàstima que no estiguessem físicament al voltant d'una taula, amb un cafetonet al mig i,a més,a la vora de l'Ebre o del meu Llobregat: fora una gran conversa i comprovariem, crec que tots dos, que no estem massa allunyats en els nostres criteris.

Saps? els marxistes de la meva joventut deien, després de llegir -això de llegir, només alguns- autors marxistes, que s'havia de copsar bé la realitat per a poder transformar-la.
La llàstima és que amb el pas dels anys van voler veure una "realitat" que fos com ells volien i així va venir el fracàs i "les conversions".

Et dic això perquè estic plenament d'acord amb el que dius a partir de "Tots volem viure massa bé..."
I això enllaça perfectament amb el que jo deia de quin tipus de creixement econòmic volem i en quina direcció el volem portar.
Mentre aquest debat fonamental no es produeixi, la nostra "realitat" és la que és, i així les coses, caldrà una sol·lució per a la manca d'aigua.

Ah, per cert, tots i els molinets que ja veiem pel país, per exemple des del coll de la Teixeta, i de la nuclear d'Ascó i de Vandellòs, Catalunya segueix sent deficitària en electricitat, per això en comprem a França. És allò que dèiem de la realitat.

Salutacions cordials.

Alba ha dit...

No em vull posar en camisa d'onze vares, ni vull deixar en ferm el que dic, perquè tampoc es pot dir, i ho reconec, que n'estigui massa informada ultimament. No fa gaires anys, quan feia una assignatura anomenada "ciencies de la terra i del medi ambient" el professor ens comentava que a Catalunya es produia un excedent d'energia electrica, i que aquesta es venia a França, i d'alli es venia a Euskadi. No sé fins a quin punt avui en dia és cert, el que si sé es que per aqui ja tenim un munt de molinets, i més que n'arribaràn, fins i tot en zones com els Ports o zones declarades d'interès natural.
Buff! la veritat es que podriem omplir pàgines i pagines sobre el tema, jeje! Si de cas ja quedarem pel cafetonet, o la cervesa, depen de l'hora del dia, i fem un intercanvi de pensaments... jo m'ho apunto, eh?

esparver ha dit...

L'altre dia un que es guanya la vida fent minitrasvassaments va, gairebé, convence'm que el trasbassament del Roine no és La sol·lució, que a mitg termini cal investigar com aprofitar energèticament i econòmicament les dessaladores.
És una mica visionàri, però té la seva lógica.

Gabriel Jaraba ha dit...

El més divertit de tot és que a l'Estat francès, el trasvassament del Roine està planificat i pressupostat, amb el dossier perfectament enllestit. Ho publicava, amb mapa i gràfics i tot, fa uns dies, el diari econòmic francès Les Echos, un dels més prestigiosos en el seu gènere a Europa, el qual presenta la proposta com a el millor projecte per acabar amb la manca d'aigua als Pirineus orientals, i del tot realitzable. I encara més divertit: el projecte fa que l'aigua arribi a Perpinyà...

Vegeu la informació a l'enllaç següent:

http://www.enviro2b.com/environnement
-actualite-developpement-durable
/8480/article.html

Gatsaule ha dit...

En tota aquesta qüestió es barregen moltes coses, com ara l'aigua i la política. Vull dir que puc estar més o menys a favor de portar aigua del Roina, però això no treu que l'Espadaler sigui un impresentable !

I si per beure els barcelonins us heu de refiar dels francesos, no sé si em sembla la millor opció.

Primer que portin l'aigua fins a Perpinyà i després ja en parlarem. Les dessaladores són una opció molt millor, només consumeixen electricitat, i d'això n'hi ha per donar i per vendre !

I segon que penalitzin als qui consumeixen de massa, no pot ser que els barcelonins passin amb 100 litres i els de Sant Cugat ens necessitin 260, no trobes ?

Després que millorin les xarxes de distribució que perden una burrada d'aigua, que recuperin aqüífers contaminats (com el del subsol barceloní) i que inverteixin en una utilització eficient per part de pagesos i indústries.

Gràcies a aquesta sequera, em sembla que finalment es farà alguna cosa. No hi ha mal que per.....

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Hola Gatsaule,
saps? A mí això de les restriccions no em fa ni fred ni calor, que ja les he viscudes a la meva infantesa, tant anant a buscar aigua a la font com sopant il·luminat per un llum de carbur quan no hi havia corrent.
En les mides d’estalvi tant se val que estem d’acord. No tant amb la penalització, perquè si es pot arreglar amb calers malament rai! El que s’ha de fer no és que els que gastin més, com els que dius de Sant Cugat, paguin més, sino que tinguin –com tothom- un cupo d’aigua. Això darrer pot semblar molt dràstic, però si hi ha motius per a penalitzar que s’omplin piscines privades, el mateix argument val per a limitar el consum.
A curt termini s’hauràn, si no plou prou, de prendre unes decisions, naturalment, però el que no és admissible és que per aquesta perentorietat s’amagui el cap sota l’ala i no es plantegin solucions a llarg termini, com ara trasvassar aigua del Roine.
L’aigua del Roine ja arriba a Montpeller i els francesos estar disposats a estudiar-ho, com es pot llegir a La Vanguardia d’avui, pàg. 14. Copio:
“La región (del Llenguadoc-Rosselló), es favorable a este trasvase. "Tenemos agua de sobras, pero todavia nadie nos ha llamado ni consultado para volver a hablar de este proyecto" (ja s’en va parlar a l’època d’en Pujol), explicó ayer a este diario un portavoz del gobierno regional que remarcó que ahora es al Gobiero español a quien corresponde dar el primer paso”.
Més clar, l'aigua.