dijous, 3 d’abril de 2008

Resineros


Els primers dies de la Setmana Santa vaig tenir ocasió de ser al baix Aragó, concretament a Albarracin, ciutat i voltants que em van causar una gran impressió.
Una de les fotografies que vaig prendre, a part, tant se val, de les personals, que guardo com a record de l’estada, és aquesta.

Aquesta fotografia em va desvetllar la curiositat sobre un ofici del que no en sabia res: l’extracció de la resina dels pins en aquelles zones de grans extensions de pìnedes, tal com es feia el segle passat i, probablement, de molt abans.

De l’aprofitament de la fusta dels pins dels boscos propers a l’àrea de la meva infància, quan aquest aprofitament era econòmicament rendible, en sé algunes coses i havia vist fer diversos treballs en aquesta direcció, sigui la tria dels arbres, la tala, el desbrossat, etc..
Però no en sabia res de l’extracció de la resina. Probablement calen grans quantitats de pins, del pi pinastre, perquè aquest aprofitament sigui rendible, circumstància que no concorre als boscos "meus" i/o a tots els boscos de pins catalans d’aquesta espècie precisa.
Aquesta cabana de la fotografia era el lloc on feien vida els resineros, fins i tot on s’hi aixoplugàven amb la família segons vaig llegir quan era a Albarracín i es veu que, fins i tot, en les campanyes de recollida de la resina s’havien instal·lat petites construccions de fusta a fi que, estant lluny de pobles, els infants dels resineros puguéssin anar una mica a escola.

Resineros de Villanueva de Gómez, Avila, el 1930
fotografia pertanyent al web pueblos-espana.org


Llevat de Galipot: Resina de pi marítim, que és totalment soluble en l'alcohol i per això s'empra per a la fabricació de vernissos; cast. Galipodio, que he trobat al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), no he trobat als nostres diccionaris paraules relacionades amb aquest ofici, la qual cosa em fa pensar que, o no he sabut trobar-les o que no era aquest un ofici que es fes a casa nostra.
He trobat en canvi, en un bloc, un
magnífic escrit sobre el seu ofici fet per un resinero jubilat, molt i molt interessant per als que, com jo, l’ignoràvem.
A més d´un
vocabulari castellà sobre les eines emprades pels resineros.

De les pinedes immenses d’aquell país me n’he emportat, a més del silenci, de la remor del ventijol, de la gran bellesa, el coneixement –només en ombra- d’una manera de viure, i sobreviure, al bosc.



4 comentaris:

Gatsaule ha dit...

No tinc informació fidedigna, però crec que si que es feia, potser més a petita escala i sobretot en avetoses. Recordo haver vist al bosc de Gresolet grans avets amb traus per recollira-la, encara.

maria ha dit...

Molt interessant, quantes coses no sabem i quantes es perdran i es perdran també les paraules que les acompanyaven...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gatsaule,potser aquestes extraccions que expliques dels avets tinguin a veure amb les trementinaires, que entre els seus productes remeiers i tenien la resina d'avet, dita també oli d'avet. De fet el Gresolet és relativament a prop de Tuixén i altres pobles de trementinaires.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Amb la desaparició d'oficis, Maria, es perd un vocabulari immens tanmateix.
Si al menys queden en el diccionari...