És una constant en el meu pensament la diferenciació de dos conceptes: activitat física i esport.
He estat amant i practicant de l’activitat física com a mitjà per a fer excursionisme.
Però sóc enemic del que tradicionalment –i ara més que mai- s’ha vingut anomenant esport.
Darrerament em miro, des del meu personal ostracisme, tot un seguit de notícies, comentaris, aportacions en els blocs, etc., relatives al que s’en diu, d’una manera molt genèrica, esport.
Per exemple en relació a l’olimpisme, que generalment es qualifica com a la màxima expressió de l’esport, i a tot tipus d’espectacles, de minories o majories, basades en el muscle i la competitivitat com a únics valors.
I val a dir que començo a sentir-me fins i tot una mica acompanyat: en efecte i amb intensitats diferents, cada vegada trobo més persones, sobretot als blocs, on hom pot expressar-se lliurement, que no estàn disposades a empassar-se el gripau socialment correcte de l’esport.
Tot i que, alguns, encara procuren conciliar allò inconciliable o nedar entre dues aigües per a no resultar massa contundents en la seva expressió, la qual cosa podria situar-los en el nostre terreny, el de les "ovelles negres", terreny aquest que, a segons quina edat o segons quina posició social, pot resultar inconvenient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada