dilluns, 21 d’abril de 2008

Jocs Florals.


Acabo de tancar el sobre seguint les instruccions de les bases del Jocs Florals que organitza, de ja fa uns anys ençà, una de les dues entitats excursionistes a que pertanyo.
Bé, el nom de Jocs Florals en aquest cas pot resultar una mica involuntàriament pretensiós. Però, en aquest cas, el nom no fa la cosa i es tracta d’un modest certamen literari.

Es poden aportar treballs en vers i/o en prosa per a dues categories: "muntanya-natura" i "lliure". Jo participo enguany en la primera, amb dues obretes, un poema i un text curtet en prosa. I és que, fora de la natura, em costa molt més de transformar en escrit allò que em passa per la barretina, o pel cor. Això per una banda, i per l’altra tinc una mena de timidesa per a expressar segons què d’íntim per la sensació que no se m’entendrà pas. En canvi, quan parli de natura, de muntanya, a gent excursionista, els agradarà més o menys, em trobaran arnat o no, però comprendran mitjanament bé allò que a mi em pot fer bellugar les pupil·les i les neurones.
Què voleu, en aquest cas, com deia la cançó de Brel en la seva timbrada i especial veu:
"les timides suivent l’ombre,
l’ombre sombre,
de leur ombre.."

El mes que ve es farà un acte de lliurament de premis en el que es llegirà, per part dels guardonats, els seus textos. Serà, com d’altres anys, un acte senzill, agradós, entre companys que posen a la fresca les seves voluntats d’expressió, uns, i la predisposició d’escoltar-los, els altres. Amb senzillesa, bon humor i sense pretensions. Sant Jordi ja haurà passat i nosaltres el reviurem a la nostra manera.

En algunes ocasions m’han donat un petit guardó. Però no m’agradaria que em toqués enguany: hi ha companys que hi tenen una il·lusió especial i sé que els faria feliços per una bona estona. Però el que no puc fer és no participar en una activitat tant bonica, que, amb d’altres, "fa entitat".
Massa coses es perden pel camí. I no voldria que es perdés aquesta.