dissabte, 3 de maig de 2008

Ú de maig.



Una nit fosca, sense estels, que la humitat amaga.
Foscor on sé que hi ha l’aigua perquè sento les onades, suaus, mandroses, incansables. Foscor on sé que hi ha el cel, simplement, perquè és damunt el mar.
Si em girés veuria les llumetes de la costa, trèmules, que a manca dels estels els imiten picant l’ullet.
No em giro, però. Vull veure en la foscor, vull endevinar més que veure, com quan es va a les palpentes.
Ja fa estona que el sol ha amagat les seves ponentines llums darrera l’horitzó. És nit. És negra nit.
Però apareix la sorpresa: els pescadors de les barques que van
a l’encesa han començat la feina i apareixen vius punts de llum a la negror.
Sé que en aquells punts llunyans hi ha homes feinejant, amunt i avall, amb els ormeigs, les xarxes…
És clar que no els veig. Però sé que hi son.
Crec que son dins aquelles llums petites, llunyanes.
Ho sé. Però no els veig.
No diuen que és fe creure sense veure?

2 comentaris:

tantost ha dit...

A alguns llocs de Japó, com al riu Nagaragawa, i a Xina, hi ha llumins de nit que són focs de pescadors que utilitzen corbs marins per pescar. Aquestes tradicions amb aquests llums de foc i aquests corb marins, van agradar molt al mag de la llum, el cinema, l'humor i la tragèdia Charlie Chaplin que ho trobava fascinant i m'ho has fet recordar.

http://www.city.gifu.gifu.jp/kankou/08_eng_01.html

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Molt interessant aquest enllaç, Tantost. I sorprenent, oi?, això de fer servir corbs marins.