Al costat de l'aparcament de l'entrada del poble hi ha uns bancs en una placeta, bon lloc per esmorzar, jo que me'l portava, doncs acabat de llevar-me sóc incapaç de fer cap mos. Primer el cafè, que tonifica-vivifica-i-treu-el-cop i, a més, fa bellugar els budells adequadament.
I és que em sembla que jo sóc un motor diésel d'aquells d'abans, que es diferenciàven prou dels motors de benzina: necessito "escalfar-me" abans d'engegar i agafar la velocitat de creuer. Ella no, va esmorzar a l'hotel i jo em vaig fer fer un entrepà per endur-me'l.
Doncs això, que en aquella placeta vaig endrapar l'entrepà de pà amb tomàquet i chorizo de Aragón que estava prou bò. Val a dir que el pa no el van sucar fregant-lo amb el tomàquet, si no que devien posar el tomàquet prèviament fet suc amb la cullereta, tomàquet que, per altra banda, no semblava pas de pot pel bon gust que tenia.
Mentre me'l menjava vam estar observant unes andròmines que hi havia disposades als cantons que resulta que son destinades als "mayores". Sí, allò és un Parque de Mayores. Vet aquí que sense voler l'haviem encertada.
Ja se sap de fa un grapat d'anys que això dels mayores eufemisme que es fa servir, com d'altres, per a referir-se als vells, és el que se'n diu en termes comercials un segment de mercat molt interessant, que genera una activitat econòmica estimable. Com ara en el sector hoteler, que permet de cobrir les despeses fixes de la temporada -fora de temporada, això sí- a fi que la explotació sigui adequadament rendible amb els ingressos de temporada i dels clients normals.
I no tant sols per a aquelles instal·lacions turístiques que tenen tractes amb l'Imserso.
A l'ajuntament de Bielsa se'n devien adonar d'això o els tècnics els en van fer adonar, de manera que tot just arribar al poble, et trobes amb aquest Parque de Mayores. Tot un detall.
La llàstima va ser que tenia una altra feina, la d'endrapar l'esmorzar, que si no segur que em poso a fer posturitas amb les andròmines instal·lades a l'efecte.
I per descomptat que hagués tingut present els consells destinats als mayores usuaris, sobretot aquell que diu "si no dispone de buen equilibrio vaya acompanyado"
8 comentaris:
No toz equivoquez. Ixe parque l'han fecho pals jubilaos, que son casi toz los que hi viven tot l'an.
I perdoneu, però el dia que facin una gramàtica d'aragonès com déu mana intentaré escriure'l be.
De veritat creus, Esparver, que els jubilats de Bielsa, que hi viuen tot l'any, son els destinataris del parque?
He vist molts cartells explicatius en aragonès, a més del castellà, posats pel Gobierno de Aragón. Bé deuen seguir unes normes, no?
Escolta, si et vé de gust, perquè no fas un post que ens posi al corrent d'això, de la gramàtica i la llengua aragonesa?
Salutacions.
La setmana vinent aniré uns dies per aquella terra, després de tornar intentaré escriure alguna cosa. De tota manera, per resumir-ho no hi ha una gramàtica unificada de l'aragonés i el parlen quatre despistats que a sobre no l'identifiquen com a llengua única. A aquella terra els mestres i els capellans han fet molt de mal.
Ara comencen a pendre conciència de la llengua quan ja li canten les absoltes.
I el parc no sé si l'han fet per uns o per altres, però tenint en compte que al voltant d'un 60% de la pobació són jubilats, tot és possible. De fet era una mitja broma, l'hospital més proper és Balbastro i val més que no t'hi portin.
Doncs que t'ho passis bé Esparver, per aquelles terres i a veure si tanmateix et vé la inspiració.
No sé si t'hi pot ajudar, però animar-se amb una mica de música sempre va bé, de manera que, encara que suposo que ja la coneixes, aquí téns l'adreça de La Ronda de Boltaña, on hi ha el programa d'actuacions:
http://www.rondadors.com/
Salutacions.
Els majors de 18 anys ja són mayores ? Curiosa la prohibició al rètol, hauria estat millor posar un prohibit als menors de 50 anys.....
Sí que és curiosa la prohibició, Gatsaule, però...
A Encamp (Andorra) n'hi ha un d'igual de parc per a la "gent gran", però allà hi juga més la canalla que res. Sort que aquests aparells són fets a prova de tot!
Està bé això, Enric. Curiosament els aparells de marres son a dos pobles de muntanya. Deu ser casualitat, oi?
Publica un comentari a l'entrada