mi pizza

És un bar.

Un d'aquests bars adorables que fan olor d'humanitat, de refugi, de tele-toca-els nassos-de-bon-de-matí, que fan el sorollet esperançador del molinet del cafè, que esventen les boires matineres de regust de llit recentment deixat. De "bon dia's" amb veu ronca i "posa'm un carajillo", "nen fes-me un cafè".

He agafat el cafè i m'he assegut a una taula davant les vidrieres, per a veure com el tudó s'arraulia entre les mates per a arrecerar-se del vent. Que fora Menorca sense vent?

Els núvols son espessos però mig trencats, fent uns volums gairebé voluptuosos mercès a la llum de les set del matí que deixa veure com els arbres inclinen la capçada a l'impuls del vent per a tornar a recuperar la posició, i tornar a inclinar-se. El tudó ara s'ha bellegat, un pel més avall....ara sembla que hagi trobat el lloc adient...

A mig camí de S'Arenal d'en Castell i de Na Macaret, aquest és l'únic bar que obre a les set del matí. Salvats! vaig pensar ahir quan el cambrer del bar de l'hotel, que obre a les onze!!!, em va explicar que si volia cafè matiner havia d'anar al "mi pizza". A l'hotel, a les vuit, ja es pot esmorzar i, per descomptat, prendre cafè, però és aquells cafès de màquina de fàbrica o de despatx que es fa amb el "cafè soluble". O sia, com dèiem a la mili, "agua chirri". Ep, i no és pas que em plany de l'hotel, no. Al contrari, s'hi hala molt bé i l'habitació és magnífica.

Però el cafè del matí, el primer cafè, ha de ser com Déu mana. I si, a més, hi ha una petita conversa amb l'amo, sobre el vent d'avui i l'estat de la mar, o qualsevol altra amb un altre parroquià, doncs cafè doblement bò.

Que en quedi constància. Ja tinc el lloc del bon i primer cafè del dia en aquest viatget a Menorca.

Ara obriré una etiqueta al bloc que es dirà "bars". El "Mi Pizza" té "l'honor" de ser el primer.