dijous, 13 de novembre de 2008

mi pizza

És un bar.
Un d'aquests bars adorables que fan olor d'humanitat, de refugi, de tele-toca-els nassos-de-bon-de-matí, que fan el sorollet esperançador del molinet del cafè, que esventen les boires matineres de regust de llit recentment deixat. De "bon dia's" amb veu ronca i "posa'm un carajillo", "nen fes-me un cafè".
He agafat el cafè i m'he assegut a una taula davant les vidrieres, per a veure com el tudó s'arraulia entre les mates per a arrecerar-se del vent. Que fora Menorca sense vent?
Els núvols son espessos però mig trencats, fent uns volums gairebé voluptuosos mercès a la llum de les set del matí que deixa veure com els arbres inclinen la capçada a l'impuls del vent per a tornar a recuperar la posició, i tornar a inclinar-se. El tudó ara s'ha bellegat, un pel més avall....ara sembla que hagi trobat el lloc adient...
A mig camí de S'Arenal d'en Castell i de Na Macaret, aquest és l'únic bar que obre a les set del matí. Salvats! vaig pensar ahir quan el cambrer del bar de l'hotel, que obre a les onze!!!, em va explicar que si volia cafè matiner havia d'anar al "mi pizza". A l'hotel, a les vuit, ja es pot esmorzar i, per descomptat, prendre cafè, però és aquells cafès de màquina de fàbrica o de despatx que es fa amb el "cafè soluble". O sia, com dèiem a la mili, "agua chirri". Ep, i no és pas que em plany de l'hotel, no. Al contrari, s'hi hala molt bé i l'habitació és magnífica.
Però el cafè del matí, el primer cafè, ha de ser com Déu mana. I si, a més, hi ha una petita conversa amb l'amo, sobre el vent d'avui i l'estat de la mar, o qualsevol altra amb un altre parroquià, doncs cafè doblement bò.
Que en quedi constància. Ja tinc el lloc del bon i primer cafè del dia en aquest viatget a Menorca.
Ara obriré una etiqueta al bloc que es dirà "bars". El "Mi Pizza" té "l'honor" de ser el primer.

2 comentaris:

M. Antònia ha dit...

Fins avui no he vist el teu comentari de Montserrat, gràcies, l'excursió va ser maca però amb una mica de pluja. Ara no tinc temps de fer un blog d'excursions, però tot arribarà...Vaig més curta de temps que quan treballava. Fins un altre.

esparver ha dit...

Que faríem sense tavernes i, sobretot, sense taverners xerraires. Aquells que saben que vols el cafè sense sucre, que avui fas cara de carajillo i de no m'emprenyis. Cambrers que et rescaten el diari i que saven fer café com déu mana.