diumenge, 23 de novembre de 2008

Cala Morts


Hi ha un plànol esquemàtic pintat en la majòlica del mig de la placeta.
…si se segueix el passeig del Passerell fins al carrer del Quec Quec, que va cap a la dreta…vas a sortir a Cala Morts.


Tramuntana, potser més aviat NNO, bastant forta. Un petit corriol envolta la cala.
Una noia hi camina amb el seu gos. La veurem anar-se’n per l’altre extrem del penya-segat, en direcció a la Cala Molí. És el captard.




Pedra. El regne de la pedra erosionada. Cal vigilar com i on es posa el peu. Brins d’herba arrapada al clotet de terra format per l’erosió de la calissa, és l’únic senyal de vida prop de la timba.
El vent.
La remor constant de la mar. Enfadada. Molesta. Amb ira poc continguda, la mar bat els espadats de la cala.


Desemparament. Bellesa estranya. La por pot tenir bellesa? En diuen Cala Morts.