dissabte, 10 de gener de 2009

Camina i parla.

Fred viu de sobte a les galtes,
i a les orelles fred, en sortir a la plaça.
Succedani de neu bruta escampat, sal a les escales.
I neu encara a la teulada del portal de l’església.


Baixa, baixa per les escales,
amb l’alè de nord, baixa.
Drecera vella, més escales. Fugen tres senglars.
Ara de cara mar, horitzó de plom i plata llunyana.


Per voltar per camí ample que es vol arronsar
i trencar els vidres de l’aigua glaçada.
Guspires, només guspires de tramuntana.


Encasta’t la gorra, mans a les butxaques.
Llum de dia tímida, com espantada.
Camina, camina. Camina i parla. Parla.


Un altre recer, una altra cala,
que deixes enrera, amollant amarratges,
cap a l’horitzó de plom i plata.
Vell camí. Vell camí damunt de l’aigua.
Tot cercant un altre port, tal vegada una altra platja.


Camina, parla. Que sentin també les petjades i l’onatge
I el pes suau de la motxilla.
Com si vinguessin amb nosaltres.
Com qualsevol gener, com qualsevol gener altre
.