Darrerament s’han incrementat molt les plantilles, tenim molts ensenyants.
Em pregunto si tenim gaires mestres.
Ara que milers de treballadors cada dia van a l’atur, camí d’un futur ben incert, els que diuen que representen als ensenyants de l’escola pública, que tenen la feina assegurada, convoquen la enèssima vaga.
Sé que tenim molts ensenyants, però em pregunto si tenim gaires mestres.
I vull dir això: mestres.
10 comentaris:
Deixa'm trencar una llança al seu favor, crec que si que n'hi ha molts, de mestres, encara que també n'hi ha que només són funcionaris... No sé tu què faries, però ben t'asseguro que jo em perdria intentant educar molta de la canalla amb que es troben...
A partir d'aqué, els hi perdono moltes coses.
Benvolgut Gatsaule, fa 36 anys que estic casat amb una mestra, que ha estat en actiu fins fa sis mesos. En tinc, crec, una bona aproximació a la seva feina.
I totes les feines, totes, tenen les seves dificultats. La meva no era precisament flors i violes.
El capteniment dels mestres en determinades circumstàncies, com la que he dit a l'article, hauria d'anar més enllà de la simple transmissió de coneixements: un mestre dona exemple. Per això una actitud pot ser magistral.
O no ser-ho.
L'Anna, la meva companya, fa 34 anys que ho és de mestra. No hi fa res que els seus alumnes ara tinguin 1 any (no hi ha cap altre període més decisiu en quan a aprenentatges).
Ella mai ha fet vaga, tot i que no li faltarien raons; una de principal, la mai aconseguida homologació a l'estatus de mestre que els hi correspon (una promesa vergonyosament irresolta).
Ja sé que no estic aportant res...
Si de cas diria que, tot i no saber les raons de l'actual queixa dels mestres, imagino un munt de possibles motius que la justifiquin amplament.
Jordi
Potser, com en altres professions actualment, falta vocació.
No penso que sigui un problema de manca de vocació, ni que no hi hagi mestres en el sentit que esmenta el xiruquero, el problema són uns sindicats que pregonen no se sap què.
És absurd que per defensar que és una feina de vocació de servei i deixar sense servei als subjectes d'aquesta suposada vocació.
I això sense entrar al tema del cinisme de la defensa de l'escola pública sempre que sigui de la seva corda.
Parlo de sindicats, no de mestres.
Sóc mestra jubilada, i no crec en vocacions sinó en professionalitat. Tampoc crec en vagues, que només perjudiquen els més perjudicats. Els qui decideixen les coses generalment no són mestres, com ara els sindicats que ja són uns funcionaris més sembla que amb càrrecs vitalicis, quants anys fa que veig la Cañadell fent volar coloms i vivint del sindicalisme?
Em temo que la cosa no canviarà sinó surt gent jove que baixa del núvol progre i supera la formació que li han donat a la Universitat tants i tantes que no han vist l'escola ni pel folre o que ja no se'n recorden.
Per no dir de l'administració, cada dia més burocratitzada. En fi, m'allargaria massa, estic d'acord amb l'Esparver pel que fa als sindicats, no fan autocrítica de cap manera...
Gràcies amics per les vostres aportacions.
Al començament de l’any 2008 em vaig fer el propòsit de raccionar fins al mínim possible l’accés al que se’n diu “mitjans de comunicació social”, que no son altra cosa cosa que mitjans de manipulació social: manipulació descarada i obscena, que, pel que veig, es troba ben “normal”.
Tot i el cumpliment del propòsit, en el que persevero, per poc que s’accedeixi a aquests mitjans és fàcil encabronar-se (i perdó per la parauleta, per altra banda ben precisa). Parlo per mí, si més no.
És el que em va passar quan vaig veure l’anunci de la possible vaga dels ensenyants.
Això de les vagues és un problema perque deixen als nens sense escola, i crec que un dia perdut, per molts nens, es transforma en un retard molt més important. Hauriem de fer vagues per no gastar tant en telèfons mòvils, en comprar coses de sobres o inútils, ensuscriure fons de Bancs que no ens diuent tota la "rentabilitat" i que són propines per l'Agència que els ven i ...
Aquest comentari és per l'article anterior. Al llegir tot i els comentaris em quedo amb el silenci del bosc, que no és un silenci, és una altra dimensió. És la vida, tu i la terra.
buf...ni sóc xiruquero ni Kumbayà..però em vaig criar ( jo era alumne) als 70, enmig de aquest ambient ( en una escola cooperativa del Guinardé) i nét de un mestre republicà ( si dels de l'escola higienista, activa i tal...) que a Esparraguera i a través del su projecte personal d'escola (Acadèmia Montserrat), va seguir ensenyant siomplement com ell sabia i com ell creia..suposo que si hagués estat un mestre del MOVIMIENTO enlloc de un mestre de la REPÚBLICA, hagués fet el que li havien transmès...o no?
Anclar-se a una època és igualment absurd...el Xiruquerisme també tenia obsolescències..no? Tantmateix el problema prové també tal i com diu la Julia, de certs FORMADORS que a la universitat viuen de esquena a la realitat, a molts valors que s'estan perdent i sobretot APOLTRONATS en CATEDRES i PLACES VITALICIES...és tot el sistema que grinyola..els CLIENTS, els MESTRES ( la matèria primera ha nascut en una societat diferent), i els qui els han de formar, així com el sistema en que s'integren...és igualment un reflex de la societat.
Potser la manera de cambiar-ho seria, no un pas enrrera, sinó un pas ENDAVANT amb la creació de noves escoles producte de la voluntat del col.lectiu CLIENt que demand allò que elsistema no ofereix : valors, compromís, responsabilitat, voluntat i empenta...calen "clients" doncs! i tornm a començar.
Els resultats són, però , molt satisfactoris, la meva companya ha creat junt a una cooperativa, un projecte de escola bressol, que "opera" en el marc de la semiprivacitat "municipalitzada"..curiosament la valoració dels pares que mai havien tingut contacte amb aquest tipus de escola és ESPECTACULAR...
ah..i el tema mestra...jo voto per TOTALMENT VOCACIONAL...especialment per aquells qui n són funcionaris!!!!..molta il.lusió i la gratificació el no poder anar pel poble sense que els nanos que ja no són a la llar se't tirin a sobre....segur...
per ecrt, l'AVI DLS BRUCS, tant Garlaire..no estaria fent una volta pel camí que mena al Xincarró...?
Publica un comentari a l'entrada