dilluns, 16 de març de 2009

Ja feia tres mesos

Quan érem allà ens semblava que l’havíem portat ahir. I ja feia tres mesos que li vam portar!
Van venir alguns companys que no van poder fer-ho a la portada del pessebre i encara vam poder veure unes clapetes de neu repartides a llocs ombrívols, fins i tot a trossos de la pista que puja a Coll Roig.
L’anada la vam fer pel Malpàs, que encara tenia clapetes a molts racons, glaçada i gens fiable, però suficient per a tirar-nos-en un grapat pel cap.



La tornada, per la pista, amb el dia meravellós que ens va fer, va ser com un deixar-se anar, un magnífic passeig que ens duria fins a la taula del restaurant del santuari, on havíem quedat que hi dinaríem a les dues.


Tot i que la idea inicial era anar a recollir-lo pel febrer, la generositat de l’hivern d’enguany no ho va fer aconsellable, la qual cosa ens ha anat prou bé per a fruir d’un dia primaveral a Montgrony dels que costa oblidar. El Pedraforca encara tenia ben blanca l’enforcadura i a les parts enlairades d’Ensija també hi havia força neu.
Però els brots de tota mena de plantes i l’escalforeta amable del sol ens deien que decididament la primavera arriba, amb el teló de fons d’un cel blavíssim i calitges
llunyanes a la part baixa, cap a Ripoll.
El pessebre estava gairebé sencer. Només la part de sota, és a dir, el calaixet del llibre de visites estava fet malbé. Com va apuntar un company, devia ser un cop de testa d’alguna vaca, perquè havia de ser un cop sec i els trossets i el llibre eren allà mateix, a costat d’unes mates de grèvol. També la suposada vaca va fer saltar l’àngel del damunt, el que manté el "Gloria in excelsis Deo" que, incomprensiblement, no va fer servir les ales per a tornar al seu lloc.
Potser la vaca es va acostar massa per a veure el bou del pessebre. Vés a saber.
Ara el pessebre ja l’he arranjat i aviat el portaré al centre per a deixar-lo dipositat amb els seus predecessors.

Enguany no el faré jo, sinó que el farà una parella de la colla, que ja hi està donant voltes i que, pel que sé, tindrà un aire més atlàntic que mediterrani. I també hem acordat que serà posat a lloc més adient que el d’enguany.

Pessebre 2008, capítol tancat.



3 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Segur que el millor de tot va ser el dinar al restaurant!!

Si no ha canviat, clar, que ara fa mesos que no hi vaig....

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Molt bé el dinar, sí senyor. Tot i que no sabria dir, d'una jornada tant esplèndida, què en va ser el millor.

lisu ha dit...

És bonica aquesta tradició de portar un pessebre a determinats llocs.