divendres, 12 de juny de 2009

Solucions d’esquerres

En la campanya de les eleccions europees –els cartells electorals son veritables “poemes”- un partit que es diu d’esquerres “de veritat”, proposava contra la crisi, “solucions d’esquerres”.

Sembla pel resultats obtinguts que la seva proposta no va convèncer gaire, com tampoc la del seu germanet gran d’esquerres, el que governa Espanya, que no fa gaire mesos proclamava que la economia espanyola només patiria una “desacceleració”, mentre Europa i el món desenvolupat començava a prendre mides contra una profunda crisi.
I resulta que al parlament europeu hi ha més “dretes” que mai.

I dic del món desenvolupat perquè a ambdós partits, el de l’esquerra de veritat i el de l’esquerra(no de veritat?) se’ls en foten aquells “pàries de la terra” que diu l’himne “La Internacional”. Tercer món, quart món? Queda bé això, sona bé. Com allò de la sostenibilitat.

Com que, finalment, ha resultat que, ves per on, això és crisi i no “desacceleració”, que s’ha entrat en franca recessió, s’aplica una “solució” d’esquerres: increment del dèficit públic fins on calgui.
Que la senyora Angela Merkel va parlar de crisi profunda des del primer moment i va aplicar ràpidament unes altres receptes? “Buenu” és que ella és de dretes. Que l’atur a Alemanya no arriba al cinc per cent i a Espanya ja està al 18%? “Buenu”, però ella és de dretes.

Avui han sortit amb una decisió d’allò més imaginativa. Gairebé que no m’ho crec de tant imaginativa: pujar impostos.
Pujar impostos sobre les benzines i el tabac.
Aquells que com jo, de joves , havíeu tingut vel·leïtats d’esquerra, escolteu: no deien els manuals dels gurus de l’esquerra que era injust pujar els impostos indirectes?
No us sentiu malament. De fet també ens havíem cregut que un treballador de Burquina-Fasso o un minaire dels Andes eren els nostres germans en el camí de l’emancipació cap al benestar i la cultura.

A més, amb exercici de cinisme (o és sarcasme?):
“Esto, precisó Salgado, hace que a partir de ahora, y si los fabricantes deciden incorporar las revalorizaciones, la "marca más vendida de tabaco -que no identificó" pase de los 3,10 euros por cajetilla a 3,29 euros”. La Vanguardia .

“Es carregarà, per tant, sobre les gasolines i els gasoils per als cotxes particulars, que es gravaran un 2,99 cèntims més per litre. "Aquest increment d'impostos només es traslladarà al preu de venda al públic si les empreses que els distribueixen ho volen fer", ha dit Salgado.” Avui

“Amb aquest increment d'impostos, el ministeri pretén "contribuir a una economia més sostenible". "I si no baixa el consum de gasolina, contribuirem al sosteniment de les finances públiques", ha conclòs Salgado”. (del mateix article de l’Avui).

Heu llegit bé: “si los fabricantes (de tabac) deciden incorporar las revalorizaciones”. “Aquest increment d'impostos(dels carburants) només es traslladarà al preu de venda al públic si les empreses que els distribueixen ho volen fer". Si no, es que reduiran el seu marge de benefici, es de suposar “en aras del bien común”.

La senyora Salgado, “martillo de herejes fumadores” com a ministra de Sanitat, es converteix també en la Torquemada de conductors?
"I si no baixa el consum de gasolina, contribuirem al sosteniment de les finances
públiques", ha conclòs Salgado. (De l’Avui).
Sostenible i sosteniment. Si, almenys, això vulgues dir una millora per als fabricants de sostenidors, alguna cosa hi guanyaria l’economia.
De moment, el que hi guanyem és, a més de l'encariment, un insult a la inteligència.

Per a la crisi, solucions d’esquerres.

8 comentaris:

Clidice ha dit...

dretes, esquerres, velles i tòpiques definicions nascudes en un món que ja no existeix. Vivim un nou paradigma, hi haurà l'oportunitat de noves solucions?

esparver ha dit...

Visca el puritanisme d'esquerres... i de debò.

Sovint penso que per entendre el que proposen les ments pensants de l'esquerra que ens afecta cal anar a Calví i no a Marx.

Júlia ha dit...

Per a fer nous discursos cal trencar molts tòpics i això no és fàcil, encara portem molta llana al clatell. Si no es fa un nou discurs bàsicament 'moral' no anirem bé.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Clidice, comparteixo el teu interrogant. Perquè, com es pot veure, no per a tothom aquell món ja no existeix.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ho has dit molt bé Esparver: que ens afecta.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Júlia, si parles de "moral" et fotran el "sambenito" de dretana.
I crec que tens raó.
Més d'un ha dit -i raonat- que aquesta, més enllà d'econòmica, és una crisi moral. I a aquests ja els han fotut el "sambenito".

Gabriel Jaraba ha dit...

Esparver ho ha vist clar. El problema de l'esquerra és un autoritarisme subjaccent en la seva concepció de la societat i un puritanisme hipòcrita que no li permeten percebre la realitat tal com és. Es penalitza el combustible del cotxe particular perquè aquest és concebut com un luxe o un caprici per anar a passejar, i no com a una eina per anar a treballar o fer feines diverses. Es penalitza el tabac perquè és un "vici" prescindible i no una opció legítima de passar el temps, fent-se malbé la pròpia salut si es vol, però no només legal sinó legítima en estrictes termes de llibertat.

Aquesta esquerra camina cap a la desaparició, però això representa un problema encara més gran. Berlusconi no és fruit del seu propi desvergonyiment sinó de la inanitat progressiva de les esquerres italianes combinada amb un atac de puritanisme calvinista ("mani pulite" desprès del cas Tangentopoli). I aquí l'esquerra s'equivoca un cop més en no veure l'origen dels Berlusconis, els Franciscos Camps i... les Aguirres.

F.Puigcarbó ha dit...

Fa ja tempos que no hi ha dretes i esquerres, només indigents mentals preocupats nom és per ells mateixos i per mantenir-se en el poder. No hi ha solucions noves, sinó l'aplicació dels vells remeis de sempre, abans s'havia de pagar el delme al Sr. Feudal amb una part de la collita, i seguim igual però d'una manera més sofisticada.
Som els nous esclaus o servents.