dimecres, 22 de juliol del 2009

Vull saber els noms dels Herois

HONOR I GLÒRIA ALS HEROICS BOMBERS,
VICTIMES DE L’INCENDI D’ORTA DE SANT JOAN.


Només cal una mirada superficial a qualsevol diari per a saber noms i cognoms de polítics i politiquets de primera, segona, tercera o quarta fila, que han anat a Orta de Sant Joan, uns perquè hi havien d’anar, suposo, d’altres per a sortir a la foto.
No hi cap problema en saber-ne noms i càrrecs.

Però cal molt més que una mirada superficial per a saber els noms dels Herois del GRAF, unitat d’èlit dels Bombers de la Generalitat que treballa a primera línia de risc, que van resultar morts, en nombre de quatre i molt malferits altres dos.
Entre La Vanguàrdia, L’Avui, Vilaweb, Canal de Notícies de la Generalitat, El Pais, etc., he pogut esbrinar el següent:
Ramon E. Fill del Palau d’Anglesola, resident a Mollerussa. (Vilaweb en dona el primer cognom: Espinet) Mort.
David D. Fill d’Almatret, veí de Lleida. Mort.
JA, de Tremp. Mort.
Jordi M. De la Pobla de Segur. Mort.
Pau C. De Lleida. Molt malferit.
Josep Mª P. De La Pobla de Segur. Molt malferit.

Es pot llegir notícies de detencions de persones que, suposo, pel dret a la privacitat fins que no hi hagi sentència, s’identifiquen (¿!) per les inicials. I en d’altres ocasions, amb una discrecionalitat esfereïdora, fins i tot de víctimes, es donen noms i cognoms.
Però que pot tenit tot això a veure amb persones com els nostres bombers? Quina privacitat s’ha de salvaguardar?

Els nostres bombers no son “fulano A” ni “mengano B”. Els nostres sis herois tenen noms i cognoms que han de ser coneguts de tot el Pais al que han servit amb risc de vida, com el serveixen els seus companys.

Ja sé que no serveix de res que el Xiruquero-kumbaià EXIGEIXI el noms i cognoms dels bombers morts. Però Catalunya i cada ú dels catalans, tenim dret a saber els seus noms i cognoms i homenatjar-los com es mereixen.

20 comentaris:

Aka ha dit...

Efectivament, són herois.
Llàstima de polítics, he llegit que el mateix alcalde d'Horta de Sant Joan recriminava als bombers la seva poca traça....

Quin malparit.

Clidice ha dit...

Tens raó, entre polítics i periodistes ens estan negant el dret a homenatjar als protagonistes, gent admirable, que sempre se la juga per nosaltres i el territori. Si jo fos mare d'una d'aquestes persones voldria que el país sabés qui era el meu fill, no ha fet cap mal per amagar-ne el nom rere una inicial, ans al contrari, mereixen tota la nostra admiració i hem de poder donar tot el nostre suport a les famílies. I, sobretot, les gràcies, encara que sembli ben pobre al costat del que cobres, a com han de treballar i el molt que se la juguen cada vegada que surten de casa amb els camions o amb els helicòpters o amb els hidroavions.

En tot cas si no serveix de res que el Xiruquero ho demani, em sumo a que no serveixi de res que la Clídice també ho demani.

Salvador Macip ha dit...

Estic totalment d'acord amb el que dius. Els qui surten a la foto poques vegades són els qui s'ho mereixen.

Ramon ha dit...

M'hi sumo...

Miquel Saumell ha dit...

XIRUQUERO,
Aquí tens un bon exemple de que no tot és blanc o és negre, i que les coses no sempre es veuen de la mateixa manera segons qui se les mira. Sóc un bon amic de la família d'un d'aquests nois, i no entraré en més detalls. Aquesta família es queixa precisament del contrari, de la intromissió de la premsa, de certes coses que des de fa dos dies llegeixen als diaris i escolten a les ràdios, amb una barreja de veritats, mitges veritats i mentides de tota mena. Ells voldrien que es respectés la seva privacitat, tant per part dels mitjans d’informació com per part de la classe política, que també hi suca tant com pot. La trista realitat és que els mitjans d’informació i els polítics veuen que aquí hi ha carnassa pel poble i l'exploten, cadascú segons els seus interessos particulars. En fi, penso que s'han de respectar totes les opinions, no tot és blanc o és negre, i en qualsevol cas l’ultima paraula sempre l’ha de tenir la família. I això s’hauria de respectar sempre, encara que hi hagi qui pensi el contrari. I pels que vulgueu saber noms i cognoms dels fins ara quatre morts en aquest desgraciat accident, només heu d'anar a la secció de necrològiques de La Vanguardia d'avui.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tens raó, Aka, però vull pensar que les paraules de l'alcalde son conseqüència de la tensió que viuen.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Clídice, quan la mediocritat domina fa nosa l'evidència d'aquells que excel·leixen a la feina privada o al servei de la comunitat.
Només valora qui s'esforça en donar valor.
Gràcies per esmentar el meu post.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

SM, i és que massa gent està pendent de fotos. A vegades, una imatge no val ni mitja paraula.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies, Ramon.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Miquel Saumell,
Parles en el teu comentari, que agraeixo com tots, del mal procedir de premsa i polítics que poden ferir o fereixen la família que coneixes d’un dels bombers. Dissortadament no ens podem estranyar del capteniment d’aquests dos, diguem-ne grups.
En algun moment al meu post algú ha pogut llegir que s’hagués de menystenir cap dret de les famílies afectades per la tragèdia? Ni tant sols he esmentat les famílies.
Per delicadesa, per solidaritat, hi ha ocasions –aquesta n’és una- on el silenci és el millor homenatge.

Hauria d’haver quedat prou clar, precisament, que em sembla molt poc respectuós que els noms dels nostres herois hagin aparegut de la manera que han aparegut, com se sol fer amb els suspectes de qualsevol malifeta. Que això ha estat voluntat explícita de les famílies? Si hagués estat així, sense compartir-ho, ho acceptaria respectuosament.
Però deixa’m preguntar-te: la publicació dels noms, normals i corrents, com els de qualsevol persona, haguessin estalviat a les famílies aquesta “barreja de veritats, mitges veritats i mentides de tota mena” que ens expliques en el teu comentari?

Més. Dic “sense compartir-ho” perquè els herois, a més de pertànyer a la família, pertanyen a la seva pàtria, al país que amb tant de sacrifici han servit. Com dic al final del meu “post” “Catalunya i cada ú dels catalans, tenim dret a saber els seus noms i cognoms i homenatjar-los com es mereixen”.

Jo ja he provat de fer-ho amb el meu post. Que ara baixi al quiosc a comprar la Vanguàrdia per veure els noms a les esqueles, no em traurà, però, el mal regust de boca de veure que es parla, per exemple, d’en JA de Tremp.

No cal que et digui que estem del tot d’acord en què res és blanc o negre i que hi ha molts matisos de gris. Només, potser, que no calia.

M. Antònia ha dit...

Tebniu raó. Els noms amb mayúscula i una fotofrafia haurien d'haver sortit als diaris. Més importància a qui la té. Aquí els heròis s'amaguen, vénen més els que van de festa en festa i els que fan "estracanades"

Miquel Saumell ha dit...

Bé, sense voler entrar en més detalls ni en fer una valoració sobre l'actuació de les autoritats, només vull aclarir que el meu comentari d'abans tan sols reflectia la meva posició particular. No pretenc representar ningú ni menys encara les famílies d'aquests nois tan abnegats. Tan sols he intentat explicar la posició d'una d'aquestes sis famílies. No sé què en pensen les antres cinc famílies ni vull fer cap especulació al respecte. I amb això quasi que per la meva part deixaria el tema per tancat, respectant, com no podria ser d’altra manera, les opinions discrepants.

Gabriel Jaraba ha dit...

A la societat del nyigui-nyogui habitada per nens mimats, la mort no només espanta sinó que avergonyeix; per això la correcció política --un perill per la democràcia-- amaga el nom dels qui moren ni que sigui heroicament. Com que no creiem en res --bé, sí, en un ecologisme difús i en una solidaritat de cartró-- tampoc creiem que puguin existir herois. És més: no volem que existeixin perquè ens posen en evidència, i esberlen la trista crosta d'aquest muntatge ridícul. Amaguem els herois per por. Perquè heroi és qui dóna la vida pels altres.

xavi ha dit...

osti, he arribat aqui de rebot, pero casualment jo estava buscant els noms per veure si hi tenia algun conegut, només vaig aconseguir saber de quin parc eren.
En canvi vaig veure tota la colla de trepes amb noms que son sobradament coneguts...

Potser la única raó es preservar el dolor i la intimitat de les famílies, pero crec que els honors hauríen de ser publics
Salut
XAvier

Roger ha dit...

També crec que caldria fer un reconeixement públic de les cinc persones mortes en acte de servei, amb el govern i els caps del cos de bombers retent homenatge a qui ha caigut servint la resta de la gent.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Precisament pel que dius, Gabriel, que comparteixo fil per randa, he volgut començar el post amb el meu homenatge.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Xavi, avui al Periódico hi ha una article que em sembla prou interessant, on es parla amb noms i cognoms dels bombers afectats i del GRAF "Plor pels nostres Herois":
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=632512&idseccio_PK=1021

Pel que dius del respecte a l'intimitat de les famílies et remeto a la meva resposta al comentari de Miquel Saumell.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Per descomptat que estic d'acord amb tu, Roger.

Francesc Puigcarbó ha dit...

vols dir que si un dia anant amb el cotxe per feina tinc un accident i em mato seré un heroi? HAN MORT D'ACCIDENT LABORAL, en una tasca de risc, peró no d'herois, simplement el vent va canviar de direcció i ells no hi contaven ni pretenien ser herois, només fer bé com tothom la seva feina. No treiem les coses del seus context perquè després creem falses mites i herois que no ho són.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Aquells qui han arriscat la vida -siguin o no professionals, en defensa de la comunitat, del país, son uns HEROIS.
I pel que dius, em cal tornar-ho a posar en majúscules.
Com ho haguessis estat tu en aquest suposat accident de cotxe, si s'haguessin donat les circumstàncies que he dit. Exactament com el bomber que, en bolcar el seu camió, va resultar mort, fa també pocs dies, quan treballava en l'extinció de l'incendi de Terol.
No valorar els sacrificis com cal, Francesc, és pitjor que treure les coses de context, és simplement negar-lo, a més de facilitar el discurs que res sigui exemplar, que tot formi part de la poruga i ingrata mediocritat que ens amara.