diumenge, 2 d’agost de 2009

A Pàndols

Cal aprofitar les hores matineres si es vol fer un passeig per les muntanyes en aquests dies de calor i en aquestes contrades de la Terra Alta. Així doncs, entrepans a punt i sortir doreta.
El matí s’ha llevat prou clar i no és encara hora de calitxes. El garbí fresqueja dalt de la Punta Alta de la serra de Pàndols, més coneguda ara com a Cota 705 degut al monument a les víctimes de la batalla de l’Ebre i l’anomenada “Ruta de la Pau” (sóc incapaç d’entendre per quins set sous s’anomena així una ruta que, punt per punt, assenyala els llocs on es produïren els fets bèlics més cruents, més sagnants).
Els Ports i la muntanya de Santa Bàrbara, des de Pàndols

Al bosc encara hi ha molts pins aterrats per la gran ventada de l’hivern passat. Posa la pell de gallina veure la quantitat de combustible sec que hi ha al bosc. Dalt, a prop del monument, una torre de guaita d’incendis. I segueix el garbí amb alenades moderades.

D’allí on hem deixat el cotxe surt un corriol que, cap a llevant –més o menys- ens porta a l’ermita de Santa Magdalena, un lloc deliciós, també enlairat on a més de l’ermita hi ha una àrea de lleure. El corriol és curt, però una delícia que gairebé fa venir ganes de donar el “bon dia” a l’eixerit i solitari margalló. El lloc, en aquesta hora està solitari i gaudim de la vista del cantó de la Mola d’Irto i la Serra de Cavalls.
L’ermita pertany al terme del Pinell de Brai i, lògicament, és tancada. Destruïda durant aquell conflicte va ser refeta els anys cinquanta. Actualment fa molt de goig.
A cantó i cantó hi ha dues petites naus obertes que tenen, cadascuna, un llar de foc i uns bancs de pedra. Lloc adient per a passar-hi la nit en cas d’emergència que nosaltres fem servir per a menjar-nos els entrepans, ben asseguts al banc i arrecerats del vent.

Ara el vent encalma. Quan anem tornant cap al cotxe, s’instal·la al bosc aquella sentor de pinassa calenta que, essent agradable, recorda el perill del bosc a l’estiu.


8 comentaris:

M. Antònia ha dit...

Una bona sortida.

esparver ha dit...

Fa enveja els que teniu el temps per vosaltres...

I això de la pau, a vegades es sobreposen els 40 años de paz i la pau groga de les txeques que deia aquell.
És una manera de crear noves realitats a l'estil del ministeri de la veritat.

Gatsaule ha dit...

Quin país més interessant, la Terra Alta! Ara, que a l'estiu te'l deixo tot per tu....

D'això de la ruta de la pau en podríem parlar molta estona, sobretot perquè hi van posar el títol però no gaire pressupost, i conec algun pobre que ha intentat seguir-la i encara la busca!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Si més no, M.Antònia, una sortida tranquil·la i agradable.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Esparver, que el temps passa molt de pressa! ...ja tindràs temps d'estar jubilat, si Déu vol.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

En efecte Gatsaule, l'estiu és molt dur a la Terra Alta. Per això s'han d'aprofitar unes poques hores matineres per a excursions curtes.
Tot i que morfològicament aquesta comarca té dues parts ben diferenciades: les muntanyes i les planes, cap de les dues es pot recórrer sota el sol d'estiu.
Però a les nits s'hi dorm d'allò més bé!

en Girbén ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
en Girbén ha dit...

Hi ha -existeix, segur- un subtil fil que relliga territori i història. Dels herois d'Horta als de Pandols... Terra Alta tot i retuts, igualment, tots.
Em venen ara al cap la propera Serra de la Fatarella, la Punta de l'Home, la bella vall de St. Francisco... Els meus que hi moriren molt abans de coneixe'ls, els incendis que darrerament les han afogades i, perquè no denunciar-ho, els parcs eòlics que, conseqüentment, s'hi projecten. Terra Alta, viva que no erma.