dilluns, 14 de setembre de 2009

Goig

Tinc posat a la meva llista de blocs un bloc, excepcional, dedicat als goigs.
No en parlaré ara, dels goigs. Crec que ho vaig fer un dia.


Molts excursionistes (o com se sol dir ara per a marejar la perdiu, per part dels atletes de muntanya, excursionistes "tradicionals"), tenen o tenim en gran estima -molts en fan col·lecció- aquestes expressions gràfiques, poètico-musicals, del devocionari popular.
Està clar que no només excursionistes, si no altra gent.


El d'avui té prou relació amb el nostre mon. I és tota una joia. Convido a veure'l.






10 comentaris:

Salvador ha dit...

Bona troballa Xiruquero..., no sé si mai te he arribat a comentar que jo vaig treballar els meus darrers 23 anys al Centre de Promoció de la Cultura Popular del Departament de Cultura, i allí teníem el fons Amades, on s'hi aplegaven milers de goigs...
Es un material molt interessant i que a part d'aquest fons que et comento, els Amics dels goigs en tenen també un fons molt important.
Coincidències de la vida...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Doncs no ho sabia Salvador.
Tanmateix el patrimoni de goigs és importantíssim.
I la feina que fan al bloc que he esmentat, posant a disposició de la xarxa, dia a dia, els goigs, és de valorar i agrair.
A veure si ens trobem aquesta tardor en alguna sortida dels veterans.

esparver ha dit...

Els goigs sempre m'han fet gràcia com a gènere literari.

Llàstima que entre papanatismes aculturats i auto-odi mal paït no sapiguem fer-ne us.

El mosquit i el camell ha dit...

Realment, el blog és una joia. Moltes gràcies per donar-lo a conèixer.
Mercè

Miquel Saumell ha dit...

Un bon blog el teu, i ara veig que em tens enllaçat. He fet el mateix. Ens llegim!

Gatsaule ha dit...

M'agrada veure que en l'estima als goigs també compartim una manera de veure i respectar la muntanya, i als homes que hi han viscut.

Gràcies per fer-nos conèixer el blog!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Esparver, literari i també musical, tot i que n'hi ha que no incorporen partitures.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Mercè, de res. El que és bo s'ha de saber.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gràcies Miquel. Doncs sí, ens anem llegint.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

De res, Gatsaule. I ben tornat!
Com pots suposar t'he anat seguint en el teu darrer periple suïs. I sense comentar res, perquè anar posant Ohh! cada vegada hauria semblat fer el beneit. És, simplement, impressionant.