En els comentaris al meu post anterior, ahir vaig escriure això:
"Avui, onze de setembre, al telenotícies migdia, la presentadora ha presentat disculpes de TV3 per la pallasada objecte del meu "post". Sigui d'on sigui que ha arribat la protesta -que no serà pas d'aquest modest bloc- l'important és que la protesta hi ha estat.
Demanen excuses? D'acord. És la seva obligació. Però no n'hi ha prou: una cosa és que s'excusin per no haver pogut establir contacte amb un corresponsal, perquè se'ls ha anat la llum o perquè han ensenyat una fotografia per una altra.
Però una bajanada preparada, planificada i emesa és una declaració formal de mal fer. I això, a qualsevol institució seriosa es rectifica per via de destitució o dimissió."
Queda dit.
Aquí hi ha el videu de la disculpa que, l’Avui té penjat al seu web.
2 comentaris:
Al cole, quan un nen pegava a un altre, li fèiem demanar perdó, es veu que encara es fa, per cert. Els més 'tremendos' fotien el calbot i ja directament, abans no els renyessin, feien 'perdó, perdó, ja t'he demanat perdó'. I així evitaven el càstig i au, fins la propera. Vaja, que no hi havia allò que quan anàvem a confessar definien com a 'propòsito de nunca más pecar'. Doncs això.
tens raó, no n'hi ha prou. Perquè no es pot dir que ha estat "sense voler" en un medi de comunicació com TV3. Mai es fa res perquè si o sense voler.
Publica un comentari a l'entrada