Què fora un mapa mort? Crec que un mapa sense noms fora un mapa mort.
Què fora una terra morta? Crec que ho fora una terra sense noms.
Caminem els quatre companys per un corriol fet meravella. Tal vegada a l’inrevés: una meravella feta –dita- corriol. El nom és corriol i el nom és meravella. No m’interessa ara la classificació del mot en nom, adjectiu o el que es vulga. El nom és corriol i el nom és meravella. I el nom és boix. I el nom és terra. I és llum. I és espadat.
El mallorquí no es pregunta com se diu. Es pregunta, què nom?
Caminem els quatre companys per un corriol fet meravella. Sota el pes recurrent, ara sí, ara també, ara aquí, ara a prop, ara sota el faig. Ara a l’infinit on perd l’esguard. Caminem sota el pes, immensament feixuc avui, del nom que ve i torna i se'n va i roman. Del seu nom.
Elena.
Ja no tornarem a caminar plegats. Al menys en aquest món. Avui els noms de tot i de cada cosa s’han amagat, s’han retirat, amatents. Avui tot es diu Elena.
Fins i tot aquest nus de la gola es diu Elena.
5 comentaris:
El meu condol. Un bell homenatge.
No és que no em faci res, és que també em cal dir alt el nom d'Elena!
Estic ben segur trobaria no sé quants camins alterosos on coincidiríem.
Si et pot abrigar l'abraçada d'un esbojarrat aquí tens la meva.
Un escrit bonic i emocionant. Ho sento de tot cor.
Clídice, Girben, Gatsaule...gràcies, moltes gràcies.
Moltes gracies amic Xiruquero per aquestes paraules en record d'una companya que ens ha deixat fisicament, pero resta dins els nostres cors i com diu la canço ven encertada... el record de la vall on vas viure no l'esborra la pols del cami.
Miki
Publica un comentari a l'entrada