ALS EXCURSIONISTES
QUE ENS HAN PRECEDIT.
IN MEMORIAM
(La Creu del Pla. La Llacuna)
"Abans que els que avui us fem homenatge,
aprenguéssim del vostre mestratge
en cada passa i en tot moment,
vosaltres trescàreu pels vostres paratges
que avui son els nostres, també per un temps.
Un dia a desgrat,
per mor que sempre es massa d´hora,
cedíreu la motxilla i deixàreu el calçat,
que per fer aquell viatge no cal la vella amiga
que penjada a l´esquena us féu sempre costat."
………..
(Fragment del meu poema “Homenatge”)
Dia de Tots Sants de l'any 2009.
4 comentaris:
Hola Xiruquero, com anem...?
Ja veus que efectivament no parem.
Pero penso que per aquest any ja n'hi haurà prou de rondar-la per aquests mons de Déu.
M'ha agradat molt el teu record cap als muntanyencs que ja no hi són. I si la poesia és teva, et felicito...
Diu molt de la teva sensibilitat muntanyenca.
Per cert si tinguessis el calendari de les properes sortides de veterans dels dijous, potser ens animaríem a venir a acompanyar-vos en alguna.
Una abraçada
És estrany. Es reivindiquen nacionalismes i qüestions identitàries mentre que desapareix no ja la memòria sinó el concepte mateix d'ancestres. Ens sentim com si fóssim els primers homes sobre la Terra; els joves viuen sense avis, no hi ha idea d'haver rebut quelcom d'una generació anterior. Hem volgut acabar amb les tradicions tot creient que això era progressista i ens hem trobat amb les mans buides. Pitjor encara: sota el que crèiem que era un destorb ha aparegut una estupidesa supèrbia. Retre culte a la memòria dels excursionistes que ens han precedit pel pelegrinaatge de la vida ens pot recordar que nosaltres també ho som. Per cert, algun jove excursionista llegeix ara El primer de la corda, de Roger Frison-Roche? I una breu anècdota que il.lustra la mentalitat: un europeu i un japonès coincideixen el dia dels Fidels Difunts en un cementiri. L'europeu deixa unes flors a la tomba i el japonès hi posa una presa de xocolata. L'europeu, foteta, li diu: "Mestre, quan creu que el seu difunt es menjarà la xocolata?". I el japonès respòn: "Quan el seu surti a olorar les flors".
Salvador, t'he enviat un correu.
Gabriel, tens raó en el que dius. N'hi hauria per a una reflexió extensa.
Mentre quedin alguns xiruquero-kumbaià o especímens semblants, ni que sigui en un modest blog com aquest, es mantindrà el record dels que ens van precedir i de qui vam aprendre.
Publica un comentari a l'entrada