divendres, 18 de desembre de 2009

Tornaré a Perpinyà?



“La llibertat no es demana, s’exerceix”. Això ho tinc posat a la dreta del bloc, des de gairebé l’inici, quan vaig decidir que el bloc, a més de bloc de motxilla, fos “un bloc de soliloquis, també, perquè a voltes ve de gust xerrar de més coses”.
I vaig triar aquesta frase perquè, per a mi, és un qüestió cabdal. 
Potser per l’edat, per haver viscut sota un règim que avui molts no han conegut, com diuen en castellà, sé lo que vale un peine.

I sens dubte, per això, em plau de tant en tant  blasmar de tot aquest reguitzell d’aprenents de Torquemada que dia rere dia, ordenança rera ordenança, decret rera decret o llei rera llei, com a protagonistes o avaladors de més o menys bona fè, van retallant la llibertat personal dels ciutadans. Siguin mil o cent-vuitanta mil. Això si, esgrimint “valors superiors”, de la mateixa manera que la institució eclesial intenta controlar les consciències.

No esmerçaré ni un sol mot en parlar dels coartadors de llibertat, dels aprenents de bruixot inquisitorial, dels que coven conscient o inconscientment l’ou de la serp.

M’interessen els afectats de les seves malifetes. Entre el quals hi haurà també, aquells que, com jo, als anys setantes, agafàvem el nostre cotxe o ens inquibíem en el de l’amic per anar a Perpinyà a veure, el matí, per exemple,  “Paths of Glory” i a la tarda un parell de pel·lícules “verdes” on poder gaudir d’un altrament impossible bé de Déu d’exercicis coitals omplint la pantalla.

Vet aquí que si va fent camí, segons l’acceptació a tràmit que avui s’ha fet al Parlament, la possible prohibició de les corrides de toros, i tanmateix n’esdevé la prohibició, vet aquí, dic, que els censors no tant sols abocaran una part dels catalans, afeccionats als toros, a Perpinyà, Béziers, o Nimes, si no també a la –per molts dels censors- denostada Espanya, llegeixis Castelló –ei, enfants térribles d’ERC, Castelló no és dels Països Catalans?- llegeixis Saragossa, etc., etc..

Em pregunto si els empresaris de Perpinyà, que son els que tenim més a prop,  que tant bé van saber aprofitar que els catalans anàvem calents, sabran aprofitar ara la nova oportunitat. Tal vegada sigui una inversió rendible: de fet, tant les arènes de Besiers com les de Nimes ho son.

No hi vaig als toros. 
Però indubtablement l’exercici de la llibertat em fa set. Per això, si tanmateix la nova prohibició es materialitza, aniré a Perpinyà o a Besiers. O a Saragossa o Castelló. Això sí, amb cotxe, per a poder-me parar quan vulgui a fer un cigarret, atès que hi ha una llei que, no volent reservar-los ni un terç de vagó, també llença una part de catalans fora dels trens –quin greu em sap, enfants ciclistes recaptadors de l’impost de la mort(Successions) d’ICV, no poder col·laborar en l’extensió del transport públic!-

Per primera vegada en molts i molts anys, estaré a l’aguait de quan pugui anar no gaire lluny, a veure una corrida, si pot ser en José Tomàs, que he llegit que és un dels millors, depenent de com vagi la tramitació parlamentaria.
Perquè estic amb els prohibits, mai amb els prohibidors.

I és que la llibertat no es demana, s’exerceix.

20 comentaris:

Júlia ha dit...

Ai, que reberàs!!!!

A mi és que les prohibicions em provoquen un sentiment adolescent de dur la contrària, no fumo ni vaig als toros però m'agafen ganes d'anar-hi i fumar.

Clidice ha dit...

a mi em sembla fantàstic que exerceixis la teva llibertat: si vols fumar fuma, però a mi no em fumis :) i respecte als toros jo els prohibiria, però no pas per res del que diuen els ecoguais i antiespecistes, senzillament perquè avui dia no tenen no cap ni peus. Parlar de tradició em sembla absurd, perquè pel mateix preu podem acceptar el maltractament a les dones, al cap i a la fi ha estat tradicional duran mil·lennis, o potser podem tornar a considerar adequat el tenir relacions sexuals amb menors, sabem que secularment, en algunes cultures molt visitades en museus, era una forma de "curar" moltes malalties.

Les rebequeries estan molt bé, i els polítics saben fer el ridícul amb molt d'art, però això dels toros ja put i caldria acabar-ho. O pensem una societat diferent o no cal que ens queixem d'estar repetint certs tics nefastos si ens neguem a perdre costums que ja no s'adiuen amb nosaltres.

:)

Júlia ha dit...

Clídice, la millor protesta contra els toros és no anar-hi, cosa que ja anava passant, jo ironitzava, però no hi he anat mai ni hi penso anar, però les prohibicions polítiques em fan angúnia, i mostren un tarannà progressiu d'intolerància preocupant, d'això ens queixem, em sembla. Les prohibicions des de dalt generen inquietud, i, en tot cas, crec que aquest era un tema que mereixia una consulta popular molt més àmplia. Sobre els animals, la hipocresia, com en tants altres camps, és esgarrifosa, l'única diferència entre els toros i moltes altres barbaritats és que en uns es fa de forma pública i amb els altres, en privat i de forma massiva, res més. I que hem titllat les curses, de forma ignorant, de tradició forana, que això també compta, mira com amb els correbous encara no s'hi veuen amb cor. En tot cas m'hauria estimat més que hagués estat un tema consensuat a nivell peninsular i a més llarg termini, la veritat. Tot plegat és anar llençant benzina als focs oberts.

esparver ha dit...

L'altre dia a aquella cosa que fan a TV3 i que en diuen debat va sortir un d'aquests que volen prohibir els Toros dient que l'objectiu és que ningú mengi carn.
I, al meu entendre, la discussió va per aquest camí: hem de tenir una societat pura on el que a ells (en aquest cas els animalistes, en altres els teòlegs o en altres els comissaris del Partit) han decidit que és el que és bo. I jo, igual que el Xiruquero, m'hi revelo.
Estic fart d'aquesta esquerra que només parla de moral mentre critica que altres en parlin...
I, si el toreig ha de morir, ho farà d'inanició.

Gatsaule ha dit...

Xiruquero, avui no estem d'acord. I t'he de dir que em sap greu, perquè no passa massa sovint....

Estàs realment a favor de l'espectacle del "toreo"? Em costa de creure, penso que deu ser més aviat una manera d'esbroncar al pensament políticament correcte, com una sortida de tò!

Dubto que hi pugui haver ningú que sigui mínimament intel·ligent que pugui estar a favor de prohibir que es debati sobre la possibilitat de prohibir les curses de braus o de la lapidació dels adúlters, que a altres llocs també és una bonica tradició!

Perquè ara mateix, tan sols s'ha debatut si se'n podia parlar....

Clar que si, a més, tens la desgràcia de ser esclau de les multinacionals del tabac. També és cert que tot pertany al mateix submón, els toros, el tabac, la prostitució.....

Però realment dubto que el parlament acabi prohibint els toros, els nostres polítics són tan miops que no són capaços ni tan sols d'això!

M. Antònia ha dit...

No m'agraden els "toros", tampoc les prohibicions. Mentre vaig pel carrer, amb metro o amb el "bus" veig coses pitjors entre els humans que sí m'omplen de tristesa i ja passen com a fets normals.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Júlia, pots suposar que era conscient, en fer l’article, que no em situava en el políticament correcte. Però no per això havia de callar.
No tinc el bloc per a caure en la auto-censura a fi que no desentoni del tarannà en boga.
Comprenc molt bé el sentiment que et provoquen les prohibicions.
De totes maneres val més que no t’agafin ganes de fumar.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Clídice: on, del meu article, he parlat jo de “tradició”?
I si no n’he parlat, a què vé el discurs de dones maltractades i demés?
En una cosa estem d’acord: en la conveniència de no repetir tics nefastos. Per bé que no crec que coïncidim en quin tics. Jo parlo de llibertat i blasmo dels que la coarten.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Esparver, veig que has entrat al fons de la qüestió, que és el que jo he pretès. Això em confirma que m’he sabut explicar segons pretenia.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gatsaule, penso que no ens ha de saber greu, en absolut, discrepar. No ens passa massa sovint, certament, potser perquè més enllà de l’amor a l’excursionisme, hem tocat pocs temes.
Em fas una pregunta directa –que mereix, per tant, una resposta directa- que va al nucli de la qüestió: “Estàs realment a favor de l'espectacle del "toreo"?
Dic al meu article, textualment, “no hi vaig als toros”. Però no per això haig de voler prohibir que els que els hi agrada hi puguin anar. I és aquest el nucli de la qüestió: la voluntat d’uns de prohibir allò que ells no els agrada. I la llibertat que han de tenir d’anar-hi els que els agrada és el que cal protegir. És relativament fàcil carregar-se fraccions de llibertat i és dificilíssim refer-les. Com dic a l’article estic amb els prohibits, no amb els prohibidors: qüestió d’opció personal.
Fixa’t que no he entrat en el debat en sí.
En quín lloc del meu article he apel·lat a la tradició?
Les meves desgràcies, benvolgut Gatsaule, son del tot irrellevants, sigui quin sigui el submón al que creguis que pertanyen.
De si s’acabarà prohibint o no d’aquí uns mesos, suposo, ho sabrem.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

M.Antònia, en efecte, la qüestió rau en el verb prohibir.

Gatsaule ha dit...

Mira, encara te'n diré una altra. No sóc cap fanàtic del verb prohibir, però moltes vegades és la única solució. Com en aquest cas.

I tinc dues ampolles de cava a punt, una per quan s'acabin els toros i l'altra per quan ja no quedi ni un local públic on s'hi pugui fumar.

Tot i que em dóna la sensació que se'm faran malbé....

Per cert, com feu tots els defensors de la "fiesta", no m'has pogut donar ni un argument a favor.

en Girbén ha dit...

Ja saps, Xiru, com de sovint camino entre termes, i com fins vaig gosar escriure una història amb un torero com a presumpte heroi. Afegiré que m'has fet rumiar molt en el camí mitjancer entre la dissolució del liberalisme a ultrança i la cotilla del prohibicionisme radical.
Però sols em ve al cap una imatge molt a propòsit -espero. És del telenotícies del dia de la votació torera, però no la d'aquell matador que afirmava que li estaven negant la possibilitat de guanyar-se el pa (si fa o no fa el mateix que adduïren els professionals del tot-terreny quan es va parlar de reduir el seu ultratjant impacte sobre el territori). Em ve al cap el ganadero de reses bravas, el del Barranc de Lloret de la façana sud dels Ports, que va sortir a las notis brandant la seva llibertat... I encara no entenc com el càmera no va gosar fixar el focus en l'estàtua esvaïda que apareixia en segon terme. Ja te l'explico: és una font monumental de bronze -costosíssima de bon segur- del Franco victoriós, envoltada de jous i fletxes, d'efígies de José Antonio i d'arribas España que fot por, molta por. Mentrestant, els seus braus esperen el seu dia de glòria malvivint per uns pendissos esquerps on sols hi creixen argelagues. I ara, em fumo una cigarreta per la llibertat de ser valents i per la valentia d'intentar ser lliures.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Gatsaule. Dius que no ets cap fanàtic del verb prohibir. Tu ho dius i jo et crec.

Per això em sobta –m’extranya- el segon paràgraf, el de les ampolles de cava a punt de celebració. Ningú t’ha de discutir el dret i la llibertat de no anar als toros, de creure que no hi hauria d’haver corrides. Et reconec el dret i la llibertat d’anar a un bar –un local públic- on no s’hi pugui fumar, a fer el cafè i la xerradeta. Però, de veritat em negues el dret que jo pugui anar a un altre bar -local públic- on els parroquians, a més del cafè i la xerradeta puguem fer el cigarro? Em negues aquest dret?

Fer opció per qualsevol de les dues possibilitats no és precisament un exercici de llibertat per a uns i altres?
De fet, és molt corrent que siguem tolerants amb allò que ens agrada o fins i tot ens és indiferent, però per allò que no ens agrada, ràpidament creiem que prohibir és l’única solució. Quan, si es vol, de solucions se’n troben. Repeteixo, si es vol.

Puc argumentar, sense cap problema, no essent jo assistent als espectacles taurins, el perquè sóc partidari que no es prohibeixin les corrides, crec que entre l’article i els comentaris ja ho he fet.
I l’argument em serviria igualment, si parléssim de caça, per a oposar-me a la prohibició, per exemple, de la batuda del senglar, que malferit pel tret del caçador, esgotat, pateix i es dessagna fins a la mort per la ferida i les mossegades dels gossos per tot el cos: un espectacle dantesc, si l’has vist alguna vegada. I que té, pel que fa a les prohibicions, una única diferència amb les corrides: la mort del toro és pública, mentre la mort del senglar –també un mamífer superior- és privada. Ni el torero passa gana i per això mata el toro, ni el caçador del senglar passa gana i per això el mata.

Uns no ho volen saber, d’altres no ho volen recordar: seguim engreixant la màquina de les prohibicions i un dia ens adonarem on ens porta.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Girbén, crec que el martell de la teva reflexió ha impactat la cabota del clau precis: el que separa -–paraules teves- liberalisme a ultrança i prohibicionisme radical.

Als Ports, baixàvem un dia de l’Espina cap a l’Alfara de Carles per barranc del Llop (és el mateix barranc, el de Lloret i el del Llop?), i varem passar molt a prop de toros que pasturaven un tros enllà d’un rètol que ens prevenia que no ens hi acostéssim, que eren toros braus. Potser parlem del mateix lloc.
Si les càmeres hi haguéssin estat abans d’aquella guerra, en comptes d’oblidar-se de gravar els lamentables símbols de la intolerància que expliques, probablement s’haguéssin oblidat de gravar d’altres símbols d’una època que no va ser, precisament, l’estrella de la tolerància. Sé que no fas la fàcil i evidentment errònia identificació entre toros i feixisme. Per molt que, com aquest ganadero, hi hagi qui reclama per a sí la llibertat que nega als altres.

Abans d’ahir, dissabte, –aviat en faré el post del bloc de motxilla- per l’ampla pista que va a Coll Roig, a Montgrony, hi van passar uns quatre per quatre de caçadors, per lloc on, crec, a res ni ningú perjudicàven. Se n’ha reduït –i ens en felicitem- l’impacte a muntanya d’aquests vehicles.
També, per parlar d’un altre tema, recentment a Montserrat, com saps, s’ha regulat l’escalada per a evitar mals a les poblacions animals en determinats llocs i èpoques, crec que manera prou assenyada, pactada i respectuosa per a tothom.
Podria jo –i d’altres- clamar per la prohibició total de l’escalada a Montserrat o a d'altres llocs? Podria fer-ho. Però mai ho faré: defensaré sempre el més acurat respecte per la natura, i defensaré sempre la llibertat dels escaladors: hi ha, en aquest món, quelcom de més important que el binomi vida-llibertat?
No son aquests, uns exemples de com cal fer les coses?

Un diumenge, anant cap a l’Auditori –o anàvem al teatre?- , sortíem del metro de la Monumental i en passar per davant vam veure tota una colla de gent insultant grollerament i increpant els que anàven entrant a la plaça de toros. I quan dic insultant dic això i no una altra cosa.
La curiositat m’hi va fer acostar fins que d’una revolada la meva dona me’n va apartar (anem, anem-nos-en d’aquí!). Però vaig tenir temps suficient per a creuar-me amb mirades d’odi, amb gestos temibles, que em van recordar el capteniment de determinats personatges del "Movimiento” del meu poble, a la meva primera joventut.
I és que la intolerància, vingui d’on vingui, és el problema. Ja és curiós (o no?), que tant Falange com Fai tinguin el mateix roig-i-negre a la bandera.

en Girbén ha dit...

Ardit tant com apreciat Xiru, ja saps que, en algunes coses, costa d'enxampar-me. Conec la ramaderia de bous braus que dius (la que s'estén pels estreps meridionals de l'Espina entre Alfara de Carles i el Toscar), i ja et dic que no és, ni de bon tros, tan sinistre com la de Lloret; que és lluny -i és que els Ports són immensos- i s'aboca a l'impecable Pla de la Galera.
Recomanaria a tothom la visita d'aquell feu fora del temps per a saber de la maligna persistència de la caverna (que, altrament, no té cap ni un reflex viu a l'altra banda del mirall -com tal vegada sàpigues-; i si en saps d'algun llogarret proper on es practiqui l'autogestió dels recursos i que no sigui servent absolut dels monopolis, avisa'm!). El recorregut pel Barranc de Lloret fora bo de completar-lo amb l'atlètica excursió fins a la Cova Pintada, on trobarem la més inalterades de les paus.
Dels 4x4 sols em dol que aquells que en tenen real menester -pastors i boscalers- hagin de malviure amb tronats land-rovers que fan fallida cada 2x3, mentre urbans nihilistes es dediquen a exhibir les màquines que necessiten assimilar als seus genitals.
Venen festes... però ets un picador! Celebro la teva audaç persistència i, tant a tu com als teus, us desitjo una viva harmonia.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ho sé, benvolgut Girbén, per çò no es tractava d'enxampar-te. Ho veus? ja m'has descobert que em caldria provar d'arribar a la Cova Pintada. Amb l'ajut de l'ICC he pogut veure que és pel cantó del Caro allà on tu dius.

Em reservava per al proper article l'expressió dels millors desitjos per aquestes Festes. Puig te m'has avançat, sia: gràcies! bell mot i concepte el d'harmonia. Que sia també, a mans plenes, per a tu i vosaltres.

Gatsaule ha dit...

Mira, no vull continuar amb aquesta discussió perquè, en el fons, entenc molt bé per on vas. I no em sembla malament.

Mai em veuràs insultant a ningú, però no em neguis el dret a la celebració de l'extinció d'allò que no m'agrada. Com ara els caçadors, els toros o els que fumen en locals tancats.

Sense les prohibicions els cirurgians encara estarien fumant mentre operen o els mestres mentre donen classe. Sense les sancions, els escaladors es passarien les regulacions per un lloc que tots coneixem.

La "fiesta" ja s'està esllanguint, així que rematem-la, i llestos. O almenys alegrem-nos que els polítics ho puguin debatre i, després, que sigui el què Déu vulgui!

Júlia ha dit...

No volia dir res, però una cosa és que es prohibeixi als mestres fumar mentre donen classe i l'altra que a cap lloc de les escoles no hi pugui haver ni una maleïda i petita cambreta per fer la cigarreta en cas d'atac de nervis o que no es pugui dinar legalment -amb els mestres- i beure una mica de vi. El pitjor és que els fonamentalistes mai no en tenen prou i el que primer desitjàvem que es regulés acaba per esdevenir feixuc dogma. En podria trobar molts exemples en aquests darrers anys.

No entenc que es demanin tantes normes i després no s'exigeixi el compliment de moltes altres, els animals de companyia s'abandonen i torturen impunement, les gallines no dormen ponent ous i el món de la cosmètica fa mil disbarats amb les bèsties, però, és clar, 'ojos que no ven...'

El que critico és la incoherència i l'afany de dogmatitzar mitjançant lleis allò que no cal, ja que amb les coses grosses ningú no s'hi veu amb cor.

M. Antònia ha dit...

I la pesca sense captura o no sé com es diu, el pobre peix li claven l'ham i després li treuen, és més indefens que el brau.