Sempre que hi vaig faig la mateixa fotografia: m'agrada la vista d'ocell i, més que res, el detall de la cortineta. Em recorda aquelles finestres de les cases d'Holanda.
Al fons, Montjuïc allargassagt, ajagut, mirant de surar per damunt el mar de construccions.
És un bar de referència, dels que tenen vida.
En una ràpida ullada a la xarxa no trobo cap referència -que no sigui de descripció del camí de caminants o bicicleteros- a Santa Maria de Collserola.
Deu ser obra d'algú privat, personal, que s'ha mantingut i millorat, doncs recordo d'haver-hi passat anteriorment, i era una cosa molt més precària.
Valdrà la pena que prepari un "post" -encara que, llevat de mi, no interessarà a ningú- sobre aquestes petites construccions i manifestacions personals, com ara la imatge de la verge al costat de la tanca d'aquella casa d'Olesa, i d'alguna altra que tinc retratades.
3 comentaris:
la natura sempre ens dóna bons fons d'escriptori :)
Interessant el bloc de motxilla! Veig que agafes moltes dades i m´ha fet gràcia les fletxes i indicacions de fotografia.
Fas prou bona lletra en el bloc de motxilla! Diu molt de tu.....
M'ha agradat que escriguis amb guions, reconec que jo també ho faig!
Publica un comentari a l'entrada