Amb l’excursió de dijous passat podria semblar que volguéssim comprovar que encara tot és a lloc. Com si els veterans féssim una mica de vigilants.
I és que vam fer una d’aquestes excursions que algú, com ara jo, potser faria amb els ulls clucs, i content, tal vegada perquè pertanyen al meu personal imaginari, mentre d’altres ho tenen com una repetició parcial –gairebé mai es fa exactament el mateix camí.
Aquests camins em van veure amb calça curta, fent els primers “rapels” a les Escletxes, i imaginant-me, en pujar al Puigmadrona, que era a aneu a saber on.
En un punt determinat vaig suggerir al vocal una variació, prenent un camí que ell desconeixia i que va agradar força als companys.
Tot i que encara, el camí està a trossos barrat pels troncs dels arbres abatuts en la gran ventada de l’hivern de l’any passat, van fruir d’un espai feréstec que no esperaven.
Com tampoc no esperaven els obligats exercicis gimnàstics per a superar els troncs.
El dia, grisot, no ens va ajudar gaire, tot i que, dalt del Puigmadrona, la visió del paisatge era suficientment clara per a poder fruir de la gratuïta lliçó de geografia que el cim ofereix.
El lloc és prou conegut, però no està de més que hagi posat el recorregut al Wikiloc, per si a algú li pogués ser d’utilitat.
4 comentaris:
Començo a tenir la sensació que a alguns ens convindria tractar amb veterans que coneixeu excursions properes i maques... Jo el necessitava el wikiloc, no sabia del lloc!!!!
La veritat, jo tampoc sabía d'aquest lloc. Procuraré fer pràctiques de wikiloc ja que un servidor, està acostumat amb les guies i plànols de paper.
Esparver, Pere, el que és imprescindible és el plànol, el de paper i la brúixola. El Gps és només un complement, útil tanmateix, però un complement.
Aquesta zona està inclosa als mapes del Parc de Collserola.
Ei, que per no tenir no tinc ni GPS. Ho deia perquè no coneixia la zona i és ben aprop!!
Publica un comentari a l'entrada