M’hi acosto amb un cert respecte i observo el conjunt.
Aparentment, un cilindre de formigó tallat verticalment. Posat perpendicularment a l’eix del camí.
Al damunt, en un costat, una sandàlia.
Una sandàlia nova: poca, si és que alguna, suor ha entomat del peu que la va calçar.
Me la miro d’un cantó, de l’altre, volto la “pedra” i la sandàlia. El conjunt.
Em trec el moneder de la butxaca.
Quant deu valer l’entrada al Museu d’Art Contemporani de Barcelona?
Agafo un bitlletet de cinc euros del moneder i me’l poso a l’altra butxaca. M’acabo d’estalviar cinc euros.
Això sí, em quedo sense fulletó imprès en excel·lent quatricomia que m’expliqui la biografia i el currículum de l’artista i sense l’entrada.
10 comentaris:
Si ho treballes una miqueta pots aconseguir un recull de magnífica fotografia contemporània d'alta volada artística sense ni tant sols haver de pensar.
Tot sigui dit sense parpellejar ni somriure.
Béé, Xiru; encara que no la tinguis tota no et falta raó! L'art és als teus ulls no pas a l'obra exposada.
No sé coneixes el pessebre dins d'una xiruca del porxo de la Cova del Salvi, als peus del salt del Goleró (un confí del Collsacabra als peus del Far). Si no, ja et documentaré.
veus? al damunt t'ho pots inventar tot :) si és que duus un artista dins! ^^
Ja no hi sóc a temps, Esparver. La fotografia és al camí del Parrissal, prop de Beseit, al Ports.
Potser si un dia hi torno, i encara i és...
Girbén, no se m'acut quina relació pot haver-hi...Bé, doncs, documenta'm, vols?
Ep Clídice, que jo no ho he fet!
però ho has vist! o sigui que també ets culpable! hihihi t'ho dic així perquè intueixo la teva opinió respecte a l'art actual, el postmodern, el modern i, fins i tot, el de principis del segle XX :P
Si que hi hauries de tornar, si! Perquè és millor la descripció que la fotografia.... Tot sigui dit amb un gran respecte per l'artista xiruquero!!
I en la teva intuïció pots tirar tot lo endarrera que vulguis, Clídice, que la qualitat és transversal al temps. Tant transversal com la no qualitat.
Doncs mira Gatsaule, si que m'agradarà tornar-hi un dia, que, com probablement ja saps, el camí i l'estret del Parrissal és una de les meravelles dels Ports.
Publica un comentari a l'entrada