divendres, 16 de juliol de 2010

Ja sé què hi fan.



Ja és de nit. Encara fot calor, però a la terrassa de l’habitació s’hi està prou bé.
Damunt la paret mitgera dels dos terrenys de sota, el de l’aparcament de l’hotel i el que està buit, hi ha una gavina ajaguda.
Tal vegada un gavià. Hi ha tantes subespècies de gavines i gavians que no sé pas on ballo, però és igual, li diré gavina i santes pasqües.
Que una gavina passi la nit tant avall no és que em sembli pas freqüent, ni que s’estigui en lloc urbà, envoltat d’edificis d’hotels i apartaments. Jo tenia entès que cap al vespre les gavines tornen a mar per a arrecerar-se als seus penya-segats, de fet, quan son riu amunt se’n solen entornar al vespre cap a mar i les veiem passar amb aquest vol senyor dels grans dominadors de l’aire i de tant en tant lliurant de les goles aquell arniec lleig i estrident.

Però bé, aquí tenim la gavina, damunt la paret. La? Però si n’hi ha una altra! Son dues les que passen la nit aquí. I no em crec que ho facin per sentir aquests sons maleïts i agressius que fins fa poc venien d’aquell bar i que n’hi ha que en diuen música.

……..

És la tarda fregant el vespre. Del balcó de l’habitació de l’hotel em torno a mirar el terreny tancat per les quatre parets i la reixa d’entrada closa, amb herbes altes que donen fe que temps ha que no s’obre. L’espai està net. Només herbes baixes. 
Veig a la llunyania algunes puntes de la serra de Cadiretes encara daurades pels raigs del sol ponent, i, més a prop, aquelles dues antenes que semblen de telefonia. I m’imagino que….pujo per les darreres cases d’aquell cantó i trobo el camí, que deu ser prou ample per a permetre-hi l’accés als quatre per quatre del manteniment, i que potser més cap a la dreta deu haver-hi algun corriol per a passar del grony on son les torres al cim del darrera mateix, que deu tenir una vista excepcional damunt la badia de Tossa….No, demà no hi aniré pas, que per d’hora que fos aquestes calorades….

Ara passa una mica d’airet i em torno a mirar el terreny buit. Però, què és allò? I allò altre? Jo diria que he vist moviment. Binocles.

Doncs sí, son dos pollets de gavina que es camuflen gairebé perfectament amb el terra.
Ostres! Les gavines han criat en aquest terreny tancat. No ho han fet al penya-segat, ni dalt de tot d'un terrat, si no aquí. D’acord que aquí ningú les emprenya, però, que voleu que us digui, mai m’hagués passat pel cap que criessin a terra i envoltades d’edificis ( la qual cosa vol dir que no en tinc punyetera idea del capteniment d’aquests animalons). Sí que sé que crien dalt dels edificis, de fet un parell d’anys van criar al terrat de casa, però a terra mateix, no, no ho sabia.

Però ara ja sé que hi fan aquelles dues gavines passant la nit damunt de la paret mitgera.


4 comentaris:

Clidice ha dit...

Gerald Durrell, el "naturalista amateur", ens ensenyava com la natura s'entesta en existir a tot arreu de les ciutats, aquesta n'és una mostra més :)

Pere de can Peret ha dit...

Suposo que s’adapten a unes maneres de fer que anys enrere no tenien necessitat, ja que disposaven de mes espais on fer la seva vida.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Sens dubte que així és Clídice, potser per això, als que no en som experts, no deixa de causar-nos aquesta sensació de "descoberta".

Xiruquero-kumbaià ha dit...

I a més, Pere, que troben menjar amb més facilitat en les poblacions costaneres, sigui als abocadors, escombraries, etc.. Però val a dir que, criar a terra, no m'ho esperava pas.