Cases

D’aquí uns anys, algú dirà que les cases del Pirineu –i per extensió les cases de muntanya- no eren de pedra vista,  amb les teulades punxegudes a dues vertents, molt semblants als xalets suïssos?

Algú sabrà trobar alguna diferència entre les construccions de la Cerdanya, per exemple, i les de les valls d’Osca?

Hores d’ara encara he vist en procés de construcció algunes cases d’apartaments d’aquestes característiques a Benasc. Malgrat la sotragada de la crisi. Probablement dels que de veritat s’ho podien permetre sense dependre massa o gens, d’endeutaments.

Home, una certa sensació d’estar en un parc temàtic l’he tinguda. I dic només “una certa” perquè ni tot és així ni he oblidat com eren les cases dels pobles de muntanya. A Benasc, aquelles cases –gairebé fortificades- de gent benestant d’altre temps i algunes de modestes –poques- que encara resisteixen, ofereixen a qui ho cerca una mica la idea de com devia ser anys ha el poble. 

Probablement, traslladats en el temps, posem a primers del XX, algú em diria que tampoc eren ben bé així, però tinc la sensació que canvi tant evident no es devia produir, entre d’altres raons perquè, les econòmiques –per principals- no havien canviat tant.

Ens hi hem estat sis dies a la Ball de Benàs (m’agrada escriure-ho en la seva llengua), i m’ha agradat d’observar els pobles, ben arranjats, nets, emmarcats en aquell paisatge impressionant que, per força, crec, els ha donat caràcter. De fet a tot arreu el paisatge imprimeix caràcter, però tal vegada allí, per l’espectacularitat, ens ho sembli més.

Em quedo, per al bloc de motxilla, la imatge d’una casa que es correspon amb el record d’aquelles cases  d’abans de la recent transformació.