Veure la llum

Vet aquí que ens aturem a l’àrea de l’autopista per a esmorzar.

Safateta. Jo això, tu allò, què vols per beure cuca? Compti’m un cafè que el vindré a buscar després…

Poso la safata damunt la taula i em sembla que hi ha un paper a sota, segurament li han deixat els que han segut aquí abans, penso.

Aguantant  la safata amb la mà esquerra miro de retirar el paper de sota i no puc. Està enganxat!

Deixo la safata a un costat i me’l miro. Òstima!

Jo –nosaltres- anava a esmorzar tranquil·lament, però llegeixo “un segon et pot canviar la vida”.

Em pensava que ja sabia que això de portar cotxe es perillós. 

Però no, no ho sabia prou, perquè en llegir-ho abans de la primera queixalada, potser per causa del dejuni, se m’ha obert el coneixement, gairebé com el tercer ull dels budistes, aquell que sembla obrir-se al front enmig i més amunt de les celles. I he vist la llum! He quedat radicalment, absolutament, clarividentment, …ment i ….ment, consciençat!

He esmorzat gaudint d’aquesta meravellosa experiència i pensant com els ho podria agrair.

Però no hi ha alegria sense contrapartides, ja se sap.

De manera que, havent acabat d’esmorzar i abans de seguir viatge he anat a fer el pipi de rigor i oh decepció, davant del lloc de fer-lo no hi havia res. 

Ràpidament vaig a veure el lloc de fer quelcom més que pipi i tampoc!

Òndia, i la gent que només entra a l’àrea a fer pipi i aquestes coses, però no passa pel bar, què?

Perquè se’ls nega la possibilitat de veure la llum, com jo l’he vista? 

Tal vegada perquè els ha semblat llocs massa escatològics?

Tota una desconsideració. Perquè no fan gasto?. Ells també es mereixen veure la llum!

A la sortida de l’àrea hi ha una estàtua dedicada a Charly Rivel, fill d’aquests topants.

Penso que ell, com d’altres, son pallassos en la més noble i digna accepció del mot.

I que hi ha un fotimer de pallassos en el pitjor sentit de la paraula.