dimarts, 30 de novembre de 2010

La foto en paper.

El Pere em va donar l'altre dia la fotografia. En paper, que ell segueix fotografiant amb la seva càmera analògica.
Diu que nosaltres ens perdem el neguit il·lusionat de saber com hauran quedat les fotografies i el plaer de decidir si tanmateix val la pena de disparar, en comptes d'anar retratant a cada  moment i esborrant a cada dos moments. Potser té raó en això.
A vegades jo li dic que fa temps que enyoro el clec-clec de la màquina d'escriure, però no tot es pot tenir i quan guanyes en alguna cosa perds en una altra. Què hi farem.

M'ha fet gràcia la fotografia perquè jo semblo més aviat un gegant de festa major amb aquest posat. I no pas per l'alçada, tant se val.
La R. en un cantó i jo a l'altre, recordo que ens estàvem mirant i comentant el fust de la creu del fossar de Sant Pere de Masquefa, creu de la que només en queda el fust i, si no recordo malament, una molt petita creu de ferro a dalt que les branques dels xiprers  tapen
Un fust molt treballat, per cert, en dotze llises, que no és gaire freqüent de trobar.

Recordo que quan vaig tornar de l'excursió vaig estar cercant dades de la creu, però no en vaig trobar cap. A la gran obra de n'Albert Bastardes no se n'hi fa cap esment. Ni en d'altres fonts. Tampoc el senyor Google hi té res a dir. Mala sort.

Va ser una excursió bonica, tanmateix. I vulguis que no, el portar una fotografia en paper, ocasió per a recordar-la. 

7 comentaris:

esparver ha dit...

Jo encara trec en paper alguna fotografia de tant en tant.
L'altre dia vam imprimir una col·lecció de l'esparveret per la iaia.

Anònim ha dit...

Ara ja fa força temps que no imprimeixo cap fotografia i en vaig acumulant en format digital, i ocupen tan poc espai "real", 1000 fotografies en un DVD!
El temor de perdre-les totes en un instant és però ben cert.
Com diu en Bauman, estem en "temps líquids".

lluís

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Esparver, a més de la de la iaia jo en faria també una col·lecció en paper fotogràfic per a mi i en blanc i negre.
El blanc i negre és el que es conserva millor al llarg dels anys, t'ho dic per experiència.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Lluís, suposo que també en deus tenir còpia al disc dur o a un altre dispositiu extern, oi?

Gatsaule ha dit...

Veus, jo era més de diapositives, en paper hi havia tirat molt poc. Però reconec que ara és molt més còmode...

Pere de can Peret ha dit...

Jo també era de fer diapositives i no fa pas molt temps varem dedicar molt temps a digitalitzar-les totes. Malgrat la nostàlgia, la foto digital es molt llaminera!!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Oi tant que és llaminera la foto digital. És un gran avenç que ha arraconat del tot l'altra. I a mi m'agrada molt, però entenc molt bé el Pere i alguns altres que encara fan analògica.
Una altra qüestió, i molt rellevant per cert, és la conservació de les fotografies, que no deixen de ser documents.
Em deia fa un temps un arxivera d'un arxiu històric que només admeten per a arxiu fotografies en paper en blanc i negre, que son les que ofereixen més garanties de conservació. I això, que es correspon amb la meva experiència personal, ja ho he dit jo abans en la resposta a l'Esparver.