Can Xinxuleta

Mereix menció.

El bar Can Xinxuleta és d'aquells que a primer cop d'ull no té res d'especial, és un bar i prou.

Ep! un bar i prou? Aquí està precisament el mèrit.

Ni dissenys ni punyetes, un bar senzill, còmode i acollidor.

Un bar dels de sempre, del poble o del barri.

Sense cap sofisticació però amb una cuina per a fer un bon entrepà, de truita, per exemple.

Amb una barra suficient, senzilla i propera que permet el diàleg entre qui serveix a la barra i els parroquians.

Amb unes quantes taules ben repartides que donen sensació d'amplitud, de comoditat.

És al carrer Major de Cervelló i hi vam esmorzar abans de començar la nostra caminada cap a Torrelles i ens van dispensar una bona atenció.

Esmorzar, cafetonet o carajillet, cigarret, i una petita conversa meva amb un parroquià, fill del poble, que prou coneix tots aquells encontorns, a qui explico l'itinerari i qui sentencia: "bé, vostè va ben orientat".

El cafè en tassa de terrissa blanca, com cal i el carajillo en got de vidre, també com cal.

El cafè dens al seu punt, segons el meu gust, a penes escuma, la qual cosa denota la pràctica inexistència de torrefacte a la barreja del molt. 

Perfum suau i un pèl d'aspror abans de posar-hi el sucre, per la qual cosa tot just n'hi poso un pensament.

I, a més, el sucre no és genèric de la marca de cafè. No. El sucre és amb nom propi.

Can Xinxoleta queda arxivat.