divendres, 12 de novembre de 2010

Som-hi!

A les 0,00 hores d’avui ha començat la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper dia 28.

És la primera vegada en els sis anys d’existència d’aquest bloc, que parlaré de política referint-me a un partit. De política partidària doncs. 
En els meus “soliloquis” i més aviat centrant-me en els aspectes de pensament i socials, he expressat el meu tarannà.

Aquesta vegada però, ens la juguem massa. I no estic disposat a mantenir un silenci que, ni que sigui per un moment, pugui ser interpretat com a dubtós o tebi respecte de quin camí, dels que podem triar, convé al nostre País, en la meva opinió.

Ser excursionista i, a més, ser un Xiruquero-kumbaià, és ja una declaració de principis. Que he explicat abastament i amb molt de gust. 
Això m’estalvia qualsevol discurs llarg.

Molt poca gent –i jo NO en faig part- sembla estar del tot d’acord amb un partit en concret. Sempre hi ha discrepàncies en temes diversos, però també és clar que, en conjunt, s’està més d’acord amb uns que amb d’altres, que es participa més del tarannà, de l’ideari –i sobretot de la praxi-  d’una determinada formació.
Aquesta és la part positiva que fa que es triï un camí o altre.

Però també hi ha la negativa, aquella situació, com la de fins ara, (n’estic tip!!) que és justament la demostració del que no hauria de ser: la situació a la que ens han  dut els dos tripartits. I el risc, no menystenible, de que es pugui repetir per tercera vegada l’invent, o fins i tot,  un “pacte a la basca”.

Si ens en sortim en els resultats de la votació, la feina no serà gens fàcil. Amb això ja hi podem comptar. Les dificultats seran enormes, tant com ho son les magnituds de les deficiències que coneixem, com –i això és el pitjor- les que no coneixem. I això farà defallir més d’un, acostumats com estem a sentir a dir que tot son flors i violes i sinó, subvencions.

Que els companys s’hagin entossudit a prendre un camí que d’altres ja vèiem que no va enlloc és fotut, però ja estem acostumats a refer el camí, hem après a rectificar marrades, a fer un sobreesforç per a tirar endavant. 
Evidentment, amb uns altres caps de colla. I d’experiència contrastada. Fora invents!

No s’hi val a badar. No ens refiem d’enquestes. Tornem-nos a mirar el mapa, remirem-lo amb atenció, que encara no som al bon camí.

“Esforça't en el teu quefer
com si cada detall que pensis,
de cada paraula que diguis,
de cada peça que posis,
de cada cop de martell que donis,
en depengués la salvació de la humanitat,
perquè en depèn, creu-ho".

(Joan Maragall)

Ajudaré que Catalunya recuperi l’autoestima !

Si volem, això serà possible:

2 comentaris:

El mosquit i el camell ha dit...

Ai, xiruquero.Aquesta vegada sí que agafem camins diferents.Bona campanya!
Mercè

Xiruquero-kumbaià ha dit...

De fet,ja ho sabíem, oi Mercè?
Salutacions.