dissabte, 11 de desembre del 2010

Serena i tardoral bellesa

A la tarda del diumenge 21 de novembre.


Serena i tardoral bellesa la d'aquest tros del camí de la Sèquia de Manresa.



8 comentaris:

Aka ha dit...

Bucòlic, quina gran estació de l'any la tardor, m'encanta la llum i els colors únics d'aquesta època de l'any.

Anònim ha dit...

Una de les coses que més m'agraden d'aquesta època és l'escalfor del sol després de passar per un tram obac i fred.
lluís

M. Antònia ha dit...

Què bonic!

Pere de can Peret ha dit...

Els manresans ens sentim orgullosos d’una obra que els nostres avantpassats varen construir fa més de 600 anys i que encara avui en dia ens porta l’aigua a la ciutat. Ja fa una colla d’anys que es fa una caminada popular que s’anomena La Transèquia que recorre els 26 Km que té la sèquia des de Balsareny fins al Parc de l’Agulla de Manresa.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Pere, és que us en podeu sentir i força d'orgullosos. Per la magnitud de l'obra, per la qualitat de l'enginyeria -uns aqüeductes bells i ferms- per la cura i netedat de la sèquia, per uns paratges magnífics, per tot!
N'estic assabentat de la Transèquia, però els 26 quilòmetres, i més amb molta gent, no et negaré que ja em semblen molts.
Em queda pendent la passejada des de l'àrea de caravanes fins al Parc de l'Agulla que, si Déu vol, serà per a la primavera.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tanmateix una sensació ben agradosa, Lluís.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Aka, si no l'heu recorreguda, us la recomano. Una bona caminada per als Trempapics, sens dubte.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

M.Antònia, no us perdeu una passejada per un tros de la sèquia.
Ah! i emporta't les aquarel·les!