dimecres, 5 de gener del 2011

"Em cada esquina um amigo".


M'hagués agradat més uns primers dies de l'any diferents, tant se val.

Uns primers dies en que els missatges haguessin estat d'il·lusió per afrontar els reptes. Bé ho van estar els darrers dies del 2010.

Però, contràriament, pels mass media sento, veig, llegeixo, paraules com prohibició, inspecció, delació, fins i tot he sentit i llegit animar a la gent a la delació anònima. Valga'm Déu!, saben de veritat els qui ho diuen què significa la delació anònima?
Si no ho saben, son, a més d'uns ignorants, uns irresponsables per no mirar de saber-ho.
Si ho saben, a més d'irresponsables son uns malparits.
Les delacions anònimes van servir (i serveixen) perquè dictadors i "incontrolats" de tota mena de pelatge com les dites "patrulles de control" del 36 o com les "escuadras" de falangistes eliminessin, amb simulacres de judicis o sense, tots aquells que no eren "afectes". Stalin, Hitler, Franco, van servir-se de les delacions anònimes estimulant els més baixos instints de la condició humana.

Em pregunto de què serà capaç una gent (anava a dir, i ho ometo, una societat), que per a imposar una llei estimula, no tant sols la delació, si no, a més, la delació anònima. No serà la consciència que la llei en qüestió és injusta?

De llibertat només n'hi ha una. Si jo trepitjo la llibertat de l'altre -amb llei o sense- trepitjo la meva llibertat, la de tots, perquè, repeteixo, de llibertat només n'hi ha una.

Em cal seguir creient en el somni que som prou adults, prou madurs, com per saber conrear la llibertat, individual i col·lectiva,  malgrat que ara em defalleixi la fe. 

D'altres opten pel silenci i l'arrauliment sota la seva figuera, d'ombra amable i dolça sentor. No descarto que em sigui desitjable en un futur no gaire llunyà (de fet, què hi fa en aquest ara i aquí un xiruquero-kumbaià?)
Per això avui vull tornar, encara que només sigui per avui, i amb un videu, a un dels moments més bells d'eclosió de la llibertat.
Altres vegades, amb els ulls vidriosos d'emoció, hem sentit " Grândola vila morena".

2 comentaris:

Salvador ha dit...

Un post magnífic, et felicito Xiruquero...!!!

epistolario segun san alvaro ha dit...

Pues descubriendo este blog, saludos desde México.