La del pantà. Reflecteix la llum trèmula del matí maldant per a fecundar la humitat feta boira. Què en sortirà de l’acoblament?. Tímid mirall el de les aigües.
El company diu que avui el bernat pescaire no hi és. Ell hi ve sovint, i diu que en aquesta hora ja hi sol ser. Però avui no hi és.
La de la bassa dels senglars, al torrent, lliscosa. Llefiscosa també, però prou densa per a guardar, deformada, la petjada dels unglots. Encara no hi ha arribat el sol, que malda per a eixir per damunt el bosc.
La de companys, d’esquena, pujant a contrallum. Siluetes anònimes ara, per molt que en conegui els noms.
La de les taules de fora on hem esmorzat. Com he agraït que a dins estigués en obres!
Potser, tot i que això no pot sortir a la fotografia, el record de l’avís del muscle de la cuixa que diu que va a iniciar la rampa: ràpid canvi de posició, aixecar-me de la cadira, tornar a seure. Frega? No serveix de res, però sembla que alguna cosa s’ha de fer. La rampa s’hi repensa.
El cafè calent s’agraeix i molt, i les volutes de fum del cigarret tenen més cos amb la humitat.
La d’ells quatre en el primer descans, en aquella clariana que el sol, ja generós, il·lumina. Els altres son asseguts una mica més endavant, on hi ha unes pedres.
La que m’he fet amb l’automàtic al barratge del pantà i que m’agrada força: talment el Xiruquero-kumbaià en roba de feina.
Sí. Ja n’hi ha prou. Guardaré aquestes sis fotografies de la primera sortida d’enguany. La sortida que sempre serveix per a desentumir, malgrat la humitat de les primeres hores.
Si, amb sis ja n’hi ha prou.
5 comentaris:
Si les guardes tant ben guardades, no en podrem gaudir els qui ens agrada la muntanya i no podem sortir per problemes mecànics, ai las !!
Sempre val la pena de guardar un record d’una sortida. Si practiques aquesta austeritat amb les fotos, no tindràs mai problemes d’espai en el teu ordinador!
A veure, Salvador, si aquests problemes mecànics es poguessin arranjar...o esmorteir si més no...tant de bo.
En el meu cas, sort que la rampa se'n va desdir, que si no, haguessin tocat retirada.
Potser si que en poso poques de fotografies. Hauré de rectificar.
No et pensis Pere, que de fer-ne ja en faig, ja. Però a l'hora de guardar-les em sembla que em vaig tornant més selectiu, perquè, quan recupero una sortida em trobo que moltes no em "retornen" res.
Vull dir que, tot i estar bé segons el meu gust, no em diuen res més enllà de la imatge.
I pretenc -per pretendre no s'hi perd res- que em recordin algun fet, alguna olor, alguna sensació.
Potser demano massa, però t'asseguro que fotografies de temps ha, en paper, quan les miro, la majoria em "diuen" alguna cosa. I em pregunto si la quantitat no hi té a veure en això.
També estic d'acord en que hi poses poques fotos a les entrades, i sap greu coneixent l'interès que solen tenir....
I ja saps que per les rampes no hi ha res millor que un bon estirament! Encara que faci mandra.
Publica un comentari a l'entrada